«Mariquita Tennant», la història d’una il·lustre catalana del segle XIX afincada a Windsor

El 21 de novembre del 2005, l’alcalde de Windsor i Maidenhead (Anglaterra) va col·locar, en una casa molt antiga del barri de Clewer, una placa blava en honor d’una tal Mariquita Tennant, morta l’any 1860. El seu nom de soltera era Maria Francisca Eroles i Eroles i era d’origen català.

Però, qui és aquesta dona? Com va ser la seva vida? I per què rep aquest reconeixement a terres britàniques? Després d’anys de recerca a Irlanda, Anglaterra i Catalunya, Lluís Barbé, professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona ens resol aquests enigmes a través d’aquesta novel·la històrica apassionant escrita en primera persona: Mariquita tennant (Pagès editors).

Durant la col·locació de la placa blava en record a la Mariquita Tennant, l’alcalde de Windsor i Maidenhead va manifestar:

“El Consell només col·loca plaques blaves en circumstàncies molt especials en les quals es considera que la gent que s’hi honora ha realitzat una tasca excepcional. Estic encantat de remarcar d’aquesta manera els altruistes i incansables esforços de Mariquita Tennant. Va treballar fermament i intrèpida per les dones més vulnerables, i malgrat que la seva mala salut va aconseguir crear un clima humanitari a Windsor que va ser la base del que altra gent va fer en anys futurs.

Els seus esforços van merèixer el reconeixement i el suport del primer ministre William Gladstone, del bisbe d’Oxford i d’altres alts dignataris de l’època, però el sobreesforç va passar factura a la seva salut i la va obligar a retirar-se (tot i que encara va continuar fent bones obres). Va morir el 1860 amb tot just quaranta-nou anys i va ser enterrada a l’església de St. Andrew, Clewer. Per garantir que el públic pugui veure bé la placa blava en honor de Mrs. Tennant, se situarà a la paret lateral de The Limes, de cara a l’església de St. Andrew.”

→ Llegeix les primeres pàgines fent clic aquí.

Sobre l’autor

Lluís Barbé Duran (1939) és professor emèrit de la UAB. Ha publicat obres, amb noms i pseudònims variats, en diversos camps: La Biblia del Economista (divertimento de Manuel Teci Fares, 1972), Converses amb Fabian Estapé (entrevistes fetes amb la col·laboració de Dolors Bramon i Manuel Estapé, 1988), Bloomsburiana (recull de contes de John Cromartie, 1994), La reina del País del Punt Volat de la El·la Geminada (conte nostrat de Clovis de Clermont, 1996), o Retrat de família sobre fons de trèvols (novel·la històrica, Premi Sant Joan, 2001).