Si vols conèixer les novetats de Pagès Editors per aquest febrer, fes clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF.
NARRATIVA
MARIQUITA TENNANT
de Lluís Barbé
El 24 de novembre del 2005, l’alcalde de Windsor i Maidenhead (Anglaterra) va col·locar en una casa molt antiga del barri de Clewer una placa blava en honor d’una tal Mariquita Tennant, morta l’any 1860. La notícia no tindria més interès per a nosaltres sinó fos perquè aquesta senyora es deia de soltera Maria Francesca Eroles i Eroles i, per tant, era d’origen català. De fet, és l’única dona de totes les terres hispàniques que té una placa blava de reconeixement a la Gran Bretanya. Però qui era aquesta dona? D’on havia sortit? Quina vida havia tingut?
Aquestes preguntes les respon Lluís Barbé després d’anys de recerca sobre l’exiliada família Eroles duta a terme a Irlanda, Anglaterra i Catalunya. Amb les dades obtingudes basteix una novel·la històrica apassionant que ens permetrà copsar l’altra cara d’uns fets viscuts per refugiats catalans que palesen la conducta exemplar de la societat anglesa i del govern britànic d’ara fa quasi dos-cents anys.
→ Llegeix les primeres pàgines fent clic aquí.
LA CAIXA NEGRA
de Marc Pons
Lleida, 2010. Dia dels Sants Innocents. Les portades de la premsa destaquen la mort del cap de Personal de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida, la Pia Lleidatana. No és una innocentada. Sabí Carròs ha mort al peu del canó, assegut al seu despatx. A l’entitat es disparen totes les conjectures possibles. Un home amb una extensa col·lecció d’enemics: sindicats, directius… L’assassinat és una hipòtesi probable. Mentres, la Pia Lleidatana està immersa en una operació de fusió.
Amb dues caixes més. Una operació milionària que oculta una trama de lluites personals pel poder. Martí Morella “Neeskens”, un empleat anònim –un tant se me’n fot com n’hi han tants– es converteix –inesperadament i involuntariament– en la clau de la trama. I amb una ironia sorneguera que ratlla el cinisme –la que gasten la gent que han tastat el gust amarg de la derrota– relata els fets que desenmascaren els actors de la trama. Hipoteques i Preferents són la punta de l’iceberg d’un submón de tèrboles pràctiques -–xantatges, mobbing, crims– que s’oculten sota la capa de llustre de l’entitat.
ASSAIG
TERRES DE L’EBRE, FRONTERA, FRONTISSA
de Xavier Vega Castellví
Les terres de l’Ebre constitueixen un territori marcat pel riu que les travessa i pels tòpics que les envolten. Aquest llibre intenta esvair-los i explicar la doble condició de frontera i de frontissa físiques i mentals d’un sud que només és un centre malinterpretat, el dels Països Catalans. Un recorregut pel fascinant medi natural i per la història ebrenca, plena d’insurgència i de conflicte, el darrer dels quals, la lluita contra el transvasament previst en el Plan Hidrológico Nacional, ha servit per cohesionar el territori i incorporar-lo definitivament a l’imaginari nacional, amb una nova catalanitat desacomplexada i vigorosa i amb l’aportació del seu ric univers simbòlic: la jota, les bandes de música, els bous o Sant Antoni, a més d’una literatura amb Despuig i Vicenç Garcia, a banda de la modernitat d’Arbó, Bladé, Moncada i Vergés.
→ Llegeix les primeres pàgines fent clic aquí.
De mesos anteriors et poden interessar…
COM ESCRIC NOVEL·LA NEGRA
d’Andreu Martín
Andreu Martín, un dels màxims representants de la novel·la negra catalana, reflexiona en aquest assaig sobre els secrets que s’amaguen sobre el gènere negre. El text és una excel·lent guia per escriure textos negres. Es tracta d’una eina vàlida adreçada, no tan sols a aquells autors, novells i experts, que vulguin convertir-se en experts del gènere, sinó també als crítics, periodistes o lectors que vulguin entendre les claus d’un dels gèneres més importants de la literatura.
→ Llegeix les primeres pàgines fent clic aquí.
TROS
de Rafael Vallbona
La terra humanitza, el contacte amb la gent embruteix. No hi ha res que decanti la balança en favor de les persones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat. El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol en morir-se la mare. Però també per amagar-se del seu fracàs a ciutat i d’algú que el busca perquè li torni el que és seu. I Alcastrer, un no lloc en mig del secà, quatre cases i un centenar d’ànimes sense inquietuds, un poble d’on no es pot ni fugir, no és el millor indret per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris, i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar les finques. I la boira glaçada que cobreix el país com una flassada que asfixia: massa ànsia per a tan poques sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert mai cap dels seus anhels. Per això topen.
elisabetparra.com 