«Tros», de Rafael Vallbona: una novel·la negra que trenca esquemes

Presentacions del llibre el 21 de gener i el 2 de febrer

A Tros, Rafael Vallbona (Pagès editors) ens proposa el repte de deixar-nos emportar per una novel·la negra que trenca els esquemes del gènere. El text, que ha estat reconegut amb el XXVè Premi Ferran Canyameres de Novel.la 2016, es troba a mig camí entre Cormac McCarthy, A sang freda i els westerns de John Ford. En paraules de l’autor: “La trama, les descripcions de l’espai i el temps (una sola nit que acaba essent tota una vida) situen els personatges enfront de la seva pròpia condició humana. I aquesta és innoble i grisa com tota condició humana”.

Presentacions:

21 de gener: Tiana Negra, a la Sala Albéniz del Casal de Tiana (11h)
2 de febrer
- taula rodona a BCNegra (12.30h)
- presentació a la llibreria Vapor Vell, Premià de Mar (19.30h).

Sobre el llibre

La terra humanitza, el contacte amb la gent embruteix. No hi ha res que decanti la balança en favor de les persones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat. El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol en morir-se la mare. Però també per amagar-se del seu fracàs a ciutat i d’algú que el busca perquè li torni el que és seu. I Alcastrer, un no lloc en mig del secà, quatre cases i un centenar d’ànimes sense inquietuds, un poble d’on no es pot ni fugir, no és el millor indret per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris, i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar les finques. I la boira glaçada que cobreix el país com una flassada que asfixia: massa ànsia per a tan poques sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert mai cap dels seus anhels. Per això topen.

→ Llegeix les primeres pàgines fent clic aquí

Rafael Vallbona parla de Tros

Tros defuig dels paràmetres formals de la novel·la negra: “No segueix el patró habitual de: s’ha comès un crim, algú l’investiga, es busca el mòbil i, a partir d’aquí, es troba el criminal. En aquest relat els polis no són ni bons ni dolents (arreu hi ha de tot), i hi ha criminals que ho són a la força.
Sobre l’ambient tèrbol de la novel·la: “Perquè, ho sento molt, però la vida és així, com diu el poeta. Els finals feliços i els personatges amables els deixo per als contes de fades o per a les moltes banalitats que enfarfeguen tants relats literaris d’avui en dia”.
Té el camp més misteris que la ciutat per a un escriptor de novel·la negra? “Els misteris són allà on és l’ésser humà. Vaig situar la novel·la en aquest espai perquè, considero, és molt adient al relat: la boira, l’espai ampli i poc habitat, la terra erma i esca i el territori fronterer són elements que travessen la personalitat dels personatges i la pròpia trama del relat”.
Què deu Trosals relats de Cormac McCarthy, A sangre fría, de Truman Capote i els westerns de John Ford? “Jo crec que li deu alguns elements referencials que, al cap i a la fi, formen part d’uns models culturals, literaris i cinematogràfics que sempre m’han atret. Però qui ho ha definit és l’escriptor i amic Albert Calls”.
Calls va ser el primer lector de Tros i li va enviar aquest text, que va ser la primera ressenya de la novel·la:
- «Ets, ara sí, el creador de l’autèntic NOIR pancatalà: barreja de ‘No es país para viejos’ de Cormac McArthy, el Truman Capote de ‘A sangre fría’ i amb dosis del western més sociològic de John Ford, pur i autèntic tex-mex.cat.
- La caixa de galetes Birba amb coca m’ha arribat al cor!
- Aquest llibre té molt de recorregut. Literàriament és molt bo i cinematogràficament donaria per a una pel·li si fóssim un país normal, cosa però que a aquestes alçades ja és del tot improbable que siguem.
- La Catalunya profunda és com som realment, encara que tinguem smartphone. No som tan diferents dels personatges de Víctor Català o de Vayreda.»