Paisatge, país, patria. Josep Vallverdú i el Ponent imprescindible, d’Ignasi Aldomà

1609 PAISATGE PAIS PATRIA

  • Una mirada innovadora a l’obra de Josep Vallverdú, de la mà d’un expert en geografia.
  • El lector podrà conéixer l’obra de l’autor a través de la geografia, el seu pensament polític o els arquetips i imatges freqüents en les seves obres.

Des de Barcelona i Catalunya en general, Josep Vallverdú és reconegut com “un dels escriptors més llegits avui, entre els vivents, de la literatura catalana… sobretot per la seva basta producció infantil/juvenil, alhora valuosa i variada”. Durant la seva llarga trajectòria personal i d’escriptor ha estat també el gran narrador de Lleida, el qui ha descobert els seus paisatges i el qui aixecà la bandera de Ponent en la llòbrega nit franquista. Paisatge, país i pàtria han irrigat tota una vida dedicada a les lletres, una obra literària magna construïda a partir d’una mentalitat republicana i democràtica fermes i una voluntat de ser i de servir: un referent encara per als ponentins de l’era digital.

Alguns extractes del llibre

… en les composicions de Josep Vallverdú no són les condicions físiques les que s’imposen a les vides dels humans, sinó que és la cultura creada per aquests la que marca camins i fites i basteix paisatges.” (Pàg. 56)

Josep Vallverdú és l’inventor de Ponent? Si hem de ferli cas, sí. Almenys ell mateix no té notícies d’un precedent, tot i que també podria haver-­‐n’hi algun. “Sembla que vaig ser l’inventor (volen dir?) d’aquesta denominació” (JV, 2007). En realitat l’ús de Ponent per situar Lleida i els seus encontorns més amplis no és nou, com no podia ser altrament per un terme geogràfic que té un significat genèric.” (Pàg. 147)

Per a Josep Vallverdú les exigències de Catalunya se situen per davant de les confrontacions i reivindicacions dels seus territoris. I els seus escrits ens inviten, precisament, a passar del reconeixement i la consciència de l’espai de proximitat, la comarca o regió, al reconeixement de l’espai de la nació. Si es reivindica Ponent, és 6 perquè es vol recuperar també Catalunya, i l’un no té gaire sentit sense l’altre. Religió, llengua, passat històric, fisiografia i medi humà i econòmic són, sumats o barrejats en diferents fórmules, els referents identitaris forts que han donat origen a l’eina de decisió i cohesió més potent, els estats nacionals, ens diu François Thual. Són els que es posen damunt la taula en el cas de Catalunya, que històricament s’ha reivindicat fonamentalment com una nació sense estat i que Josep Vallverdú reivindica després de la transició com una nació amb estat. Els referents identitaris de les nacions o pobles els mantenen en un estat d’alerta relativament permanent i fácil d’activar, fonamentalment perquè l’estat, el nucli de poder per excel·∙lència a les societats contemporànies, està molt a prop. Hi ha, doncs, unes estructures socials i polítiques que tiben constantment, sigui a través d’estats reconeguts, sigui a través d’estats que ho voldrien ser. La identitat de les contrades, en canvi, s’adapta més a les vivències i els contactes quotidians, de comarca o regió. No necessita, ni està tan vinculada a una estructura institucional determinada, i només s’activa en situacions d’amenaça exterior molt precisa.” (Pàg. 175)

Josep Vallverdú se les ha hagut d’heure constantment amb els qui li han penjat l’etiqueta de localista des de diferents fronts. Localista per ser un escriptor de Ponent, allunyat dels cenacles culturals barcelonins i sotmès a una relativa marginació des del cap-­‐i-­‐casal. Localista perquè ha parlat de casa i ho ha fet en la llengua de casa. Localista perquè alguns consideren qualsevol expressió local com esquifida i fora de lloc en els temps de globalització i universalisme que vivim. La resposta personal és bastant clara i contundent, quan no irada. El valor de la literatura i les idees no és una qüesti. d’espai i de magnituds, sinó de l’actitud i les expressions que se’n deriven. D’entrada, tothom és fill i resident d’algun lloc i amb aquesta motxilla es fa camí.” (Pàg. 179)

Sobre l’autor

Ignasi Aldomà i Buixadé (El Poal,1955) exerceix actualment de professor de geografia a la Universitat de Lleida. La seva labor professional i docent, que inclou una gran varietat de temàtiques i registres, s’ha adreçat especialment cap a la planificació territorial, el desenvolupament agrari i la gestió de l’aigua. Entre els seus estudis i assaigs es pot destacar El mirall americà. Un imperi de càndids i pragmàtics (2008) i La batalla per l’aigua (2012).

Fitxa

Editat per Pagès Editors
Data de publicació: 1 de setembre de 2016
Preu: 19,00 €
Pàgines: 264

 Dossier de premsa complet, clicant aquí
 Les primeres pàgines, clicant aquí
 Coberta en alta resolució, clicant aquí