Aquests són els llibres de Pagès editors que destaquem aquest mes. Un d’ells, El carrer de l’infern, és novetat, igual que els dos de Nandibú. L’altre, El complot, és una reedició.
HISTÒRIA
EL CARRER DE L’INFERN
Diari de Joaquim Aleixandri
de Carles Ribera
De l’experiència dels exiliats generalment ens n’arriben els aspectes més carregats d’èpica o de tragèdia. Darrere d’aquests aspectes hi ha un dia a dia que passa desapercebut o mereix menys atenció. El diari escrit per Joaquim Aleixandri, del qual se n’han localitzat els fragments redactats entre 1955 i 1963, és el relat de la rutina d’un exiliat que, superades les peripècies inicials de l’èxode, s’ha convertit en un simple immigrant. És la consignació de les penalitats, les misèries, els esforços i les poques alegries d’una monotonia d’expatriat sense esperança. Un relat escrit en un temps concret però que en el fons resulta atemporal, ja que podria ser subscrit pels milers de refugiats que circulen pel món convuls d’avui. Un testimoni passat, el d’Aleixandri, que interpel·la una realitat actual.
Carles Riba: «La soledat d’un immigrant català del segle passat, que ben bé podria escriure un immigrant dels nostres dies«.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
EL COMPLOT
La trama en la segregació del bisbat de Lleida i el litigi de les obres d’art
d’Eugeni Casanova
(Reedició)
El Vaticà va dictar el 15 de juny de 1995 un decret insòlit pel qual cedia més de la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre, malgrat vuit segles d’història i la voluntat dels feligresos. Consumada la segregació, un nunci acusat de corrupció va prendre la decisió fraudulenta de lliurar un centenar d’obres d’art del Museu de Lleida a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. La persecució a tota costa del botí ha evidenciat al llarg dels anys una cadena d’intrigues, conxorxes i irregularitats jurídiques que han implicat altes personalitats de l’Església i de l’Estat, amb un denominador comú: la catalanofòbia. El cas s’incardina en el setge del nacionalisme d’Estat contra la personalitat catalana i en la fagocitació de l’Església oberta i conciliar de Joan XXIII i Pau VI per la reaccionària de Joan Pau II i Benet XVI. La petita Lleida i el seu museu s’han trobat immersos en aquesta tempesta.
NANDIBÚ
LA FAMILIA MASSAFILLES. ANNA
de Susie Morgenstern
A casa de la família Arthur hi ha set fills, sis dels quals són nenes! Entre els deures, els grans àpats, les amigues, l’au pair, els enamoraments i les petites crisis, hi ha molt de soroll en aquella casa. I de la família Massafilles, vull… la més gran, la seriosa, la bonica Anna!
Susie Morgenstern va créixer en una família de noies, però mai MASSA noies. A més, té filles! I nétes! Nascuda als Estats Units, va emigrar a França i escriu en francès (potser troba que el francès és una llengua més femenina?). Li fa l’efecte que comprèn bé les noies. Per a ella, un noi és un extraterrestre! Quan més feliç se sent és a casa seva, a Niça, mentre… escriu! Clotka va néixer als formidables camps de la Picardia, però viu a París des dels deu anys. El 2005, quan estudiava a l’EPSAA, amb els seus companys de promoció va engegar el bloc Damned, primera etapa que la va animar a dibuixar còmics. El 2009 publica el seu primer còmic, Les équilibres instables, amb Loïc Dauvillier (Éditions Les Enfants Rouges). Paral·lelament fa il·lustracions per a la premsa i per a edicions juvenils.
Susie Morgenstern ha construït una carrera literària prolífica i exitosa,
gràcies a la qual ha estat distingida amb nombrosos premis.
Susie Morgenstern: «Ningú va anticipar l’èxit de la sèrie que encara continua. Jo ho veig com una sèrie de televisió, amb gran plaer. M’agrada viure amb aquesta família»
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
LA FAMILIA MASSAFILLES. BELLA
de Susie Morgenstern
A casa de la família Arthur hi ha set fills, sis dels quals són nenes! Entre els deures, els grans àpats, les amigues, l’au-pair, els enamoraments i les petites crisis, hi ha molt de soroll en aquella casa. I de la família Massafilles, vull… la segona, la tímida, la dolça Bella!
Susie Morgenstern va créixer en una família de noies, però mai MASSA noies. A més, té filles! I nétes! Nascuda als Estats Units, va emigrar a França i escriu en francès (potser troba que el francès és una llengua més femenina?). Li fa l’efecte que comprèn bé les noies. Per a ella, un noi és un extraterrestre! Quan més feliç se sent és a casa seva, a Niça, mentre… escriu! Clotka va néixer als formidables camps de la Picardia, però viu a París des dels deu anys. El 2005, quan estudiava a l’EPSAA, amb els seus companys de promoció va engegar el bloc Damned, primera etapa que la va animar a dibuixar còmics. El 2009 publica el seu primer còmic, Les équilibres instables, amb Loïc Dauvillier (Éditions Les Enfants Rouges). Paral·lelament fa il·lustracions per a la premsa i per a edicions juvenils.
Susie Morgenstern ha construït una carrera literària prolífica i exitosa,
gràcies a la qual ha estat distingida amb nombrosos premis.
Susie Morgenstern: «Ningú va anticipar l’èxit de la sèrie que encara continua. Jo ho veig com una sèrie de televisió, amb gran plaer. M’agrada viure amb aquesta família»
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
De mesos anteriors et poden interessar…
FILOSOFIA
LA FILOSOFIA CURA
Eines per al benestar de l’ànima i del món
de Francesc Torralba
La filosofia emergeix de les profunditats quan se li ofereix la possibilitat. No es tracta d’un exercici artificiós, ni d’una operació accidental que s’incrusta en l’ésser humà de manera aparatosa per via de l’educació. La pregunta pel sentit de l’existència, pel que realment dota de valor la vida humana està, en germen, en tot ésser humà.No és un luxe per a ociosos, ni tampoc una activitat estèril pel que fa al seus resultats i beneficis. Dóna resposta a una necessitat fonamental de l’ésser humà.
És l’autor long seller de Pagès editors i Editorial Milenio.
Francesc Torralba: «Aquest assaig és subjectiu i biogràfic. Em mou la voluntat de dignificar el saber«.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
BIOGRAFIA
AMB AFANY DE JUSTICIA I LLIBERTAT
Josep Suñol i Garriga a través dels seus articles i entrevistes
de Jordi Badia (ed.)
Amb aquest llibre, l’autor posa a l’abast de tothom el pensament de Sunyol amb una generosa selecció de les seves col·laboracions periodístiques. D’aquesta manera, hom pot fer una lectura pròpia del personatge, llegint-lo directament, des de les columnes de La Nau a les de La Rambla, la seva gran construcció periodística. Paga la pena que s’hagi fet aquest esforç perquè puguem parlar amb més propietat encara del pensament de Sunyol, per poder anar a les fonts, per oferir la documentació de primera mà. Així ens aproximem realment a les preocupacions de l’època, i sobretot al llenguatge amb què s’expressaven. Perquè, realment, l’obra del fundador de La Rambla només s’entén en el context de la seva època, i no només fixant-nos en el que passava a Catalunya, sinó en el context internacional que li va tocar viure.
Jordi Badia: «Volem donar a conèixer el pensament de Josep Suñol«.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
CIÈNCIA-FICCIÓ
INTRODUCCIÓ A L’OMBRA
de Manuel de Pedrolo
Quan una tarda de pluja el senyor Massagué torna a casa, es canvia els mitjons, es posa les sabatilles i, distretament, es disposa a entrar al menjador on l’espera la muller, no es pot imaginar en quina dimensió desconeguda està a punt d’entrar. Manuel de Pedrolo (1918-1990) va practicar totes les formes i tots els gèneres literaris, i com a autor i traductor va introduir dins la literatura catalana els corrents més actuals en anys de prohibicions. Amb Introducció a l’ombra, novel·la escrita fa seixanta anys, el lector se sorprendrà de l’exhaustió dels interessos de Pedrolo per les teories de descripció i modelament de la realitat i les seves implicacions, l’especulació sobre dimensions alternatives i fins i tot una intuïció dels ordinadors quàntics amb la idea de dotzenes de cervells treballant coordinadament en un mateix projecte.
L’obra de Manuel de Pedrolo s’ha traduit a més de 20 idiomes.
Carles Porta: «Manuel de Pedrolo és un referent del gènere de la ciència ficció i una pedra angular de la literatura catalana contemporània«.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
FESTES POPULARS
LES FALLES DEL PIRINEU
L´Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà
de Oriol Riart i Sebastià Jordà
Una de les celebracions més antigues amb foc és la de les falles, als Pirineus. Més enllà del relat popular, la festa de les falles és una festa tradicional, ben sentida i diferenciada de la resta de festes per part de les poblacions que la celebren. Però per sobre de tot és una festa arrelada i adaptada al seu entorn natural més immediat, fet que condiciona l’element material de la festa, generant així diferents modalitats de falles i processos per elaborar-les. En aquest llibre, fruit de dos treballs de recerca previs, se’ns retrata la festa actual en les diferents poblacions tot documentant els canvis als que s’ha vist sotmesa per tal de garantir-ne la seva continuïtat fins arribar a ser el que és avui dia.
Oriol Riart: “És el llibre que estan esperant tots els pobles del Pirineu“.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
elisabetparra.com 