L’Associació d’Escriptors en la Llengua Catalana van concedir ahir el XVI Premi Jaume Fuster, a títol pòstum, a Carles Hac Mor, autor de diversos llibres de Pagès Editors, com Regoc (2009), Obra completa punt (2012) o No eixuguis els plats (2013). L’acte de lliurament del premi, que va tenir lloc ahir al migdia a la seu de l’AELC, va ser una ocasió excepcional en la trajectòria d’aquests guardons: Carles Hac Mor, que va morir el passat 27 de gener, és el primer autor en rebre aquest reconeixement a títol pòstum.
El fill de Carles Hac Mor, Carles Agustí, ha comentat que sempre va tenir dues famílies, «la biològica, i la família d’artistes i escriptors, que ara ha demostrat com l’estimaven». La presidenta de l’AELC, Bel Olid, ha destacat d’Hac Mor la seva tasca com a pont intergeneracional entre els artistes, mentre que Ester Xargay, companya de l’escriptor i coautora d’algunes de les seves obres, ha celebrat que la literatura catalana reconegui aquest «espai de llibertat immens que és l’experimentació literària», on treballava Hac Mor.
En aquest sentit, l’historiador i crític de la literatura Jordi Marrugat, ha declarat que, amb aquest guardó «la literatura catalana es reivindica en la seva riquesa, reivindica els seus extrems», referint-se al fet que l’han rebut autors molt diferents com Joan Margarit o Carles Hac Mor.
L’acte ha finalitzat amb el recital dels poemes «El temporal de les faves» i «Pujar-se’n al cel» per la poetessa Laia Martinez i Lopez.
Apart d’aquest premi, està previst que el nou segell d’Enciclopèdia Catalana «Rata» publiqui l’últim títol d’Hac Mor, Escriptures alçurades. Per la seva banda, l’AELC editarà, també, un volum de la col·lecció «Retrats», dedicat a Carles Hac Mor, a cura del mateix Jordi Marrugat i celebrarà d’aquí a unes setmanes una festa en honor a l’escriptor.
Carles Hac Mor (Lleida, 1940 – Sant Feliu de Guíxols, 2016 ) En poesia i narració destaquen, pel seu caire no naturalista, Tu’m és no’ms (1977), Anar i tornar (1979), Agoc (1981), De tranuita (1983), edrís de mil estones (1992) i S’ha rebentat l’hospici (1992). Ha conreat gèneres d’invenció personal, com ara l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual, Ampit i L’avioneta, i n’impulsà d’altres. Ha col·laborat en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes i diaris (El País, Diari de Barcelona).
elisabetparra.com 