Si vols conèixer totes les novetats de febrer de Pagès editors, només cal que facis clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF.
De les novetats d’aquest mes destaquem:
NOVEL·LA
DESTINS INESPERATS
de Xavier Vidal
Pensem que controlem la nostra vida, que sabem què fem, on anem, però només és una il·lusió. Els esdeveniments es trenen al nostre voltant seguint un atzar imprevisible, amb una lògica incomprensible. No sabem mai del cert on ens portarà el camí ni què ens trobarem en el següent tombant. Aquest llibre està compost de sis històries en què els protagonistes assisteixen atònits, resignats, enfadats, revoltats o enfonsats a l’espectacle dels seus propis destins inesperats. Amor, passió, humor, disbauxa, destí, enveja, por, odi o revenja són els motors que manen a la vida dels personatges d’aquesta obra.
L’autor ha guanyat el Premi Recvll de Narració Joaquim Ruyra, 2015
Xavier Vidal: «El motiu central d’aquest llibre és la imprevisibilitat. Mai no sabem on aniran a parar les coses que engeguem».
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
EL ROSSINYOL ABATUT
Enric Granados, una vida apassionada
de John W. Milton
El rossinyol abatut és una obra lluminosa que, mentre va desgranant l’època d’Enric Granados -nascut a Lleida el 1867 i mort en el naufragi del Sussex, al Canal de la Mànega, el 1916-, recrea una biografia íntima del compositor. El lector podrà resseguir els seus passos pels carrers de Barcelona, Tiana, Puigcerdà, Olot, Igualada, Sitges i Sant Salvador. Els trets més rellevants de la trajectòria de Granados prenen nova vida i, de mica en mica, es van desvelant en aquest llibre els misteris d’una existència complicada, romàntica i amb un final tràgic. S’hi pot retrobar l’odissea de l’artista, des dels contratemps i fracassos fins als èxits i triomfs, des de Catalunya fins a Londres, passant per Madrid, París, Nova York i Washington. El llibre ha rebut el Premi Independent Publisher Book Awars, 2005.
Els anys 2016/2017 se celebra l’Any Granados
El llibre va rebre el premi independent Publisher Book Awards, el 2005
POREXPAN I POLAROIDS
de Xavi Ballester
La por a la soledat du els personatges d’aquestes set històries a situacions hilarants —un pare de família fart d’anar al zoo que descobrirà el veritable amor secret de la seva esposa, un amant que espera debades en una habitació d’hotel mentre el president Obama anuncia la mort d’en Bin Laden—, d’altres dramàtiques —la soledat d’una víctima de violació, un marit que no sap com dir a la seva dona que es mor— o bé els du a reconciliar-se amb la seva vida, com el fill protagonista de “Porexpan i polaroids”, que descobreix la vida plena i generosa que s’amagava darrere la cadira de rodes de son pare just el dia que l’enterra. Tots ells, però, tenen en comú un sobtat moment d’il·luminació que els permet ser conscients de les seves pròpies misèries quotidianes, dels seus errors i mostrar-nos que compartim amb ell. Perquè en aquesta vida tots tenim dret a equivocar-nos i a tornar-nos a equivocar.
Xavi Ballester: «Qui no ha tingut por a la soledat alguna vegada a la seva vida?
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
POESIA
ANIMALONS
de Jordi Villaronga
18 poemes sobre animals acompanyats cadascun d’una il·lustració. Al final dels poemes, segueix una guia didàctica treballar a les aules o a casa. Atenent a la seva temàtica i complexitat lingüística, les propostes didàctiques i els poemes que es presenten han estat adreçats a dos grups d’edat. Primer trobareu les propostes per a nens i nenes entre 6 i 9 anys, i a continuació aquelles destinades a nens i nenes entre 9 i 12 anys.
Els poemes es complmenten amb unes guies didàctiques per a llegir-los en família o a les aules.
L’autor ha guanyat el Premi de Poesia Màrius Torres
Jordi Villaronga: «Són els poemes que llegeixo a la meva filla».
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
De mesos anteriors et poden interessar…
NOVEL·LA
PEGUERA I L’HOME DE GEL
de Ramon Soler i RIba
Novel·la històrica que s’endinsa en la guerra civil, amb personatges ficticis però basada en fets i escenaris reals, com el poble de Peguera, Barcelona o alguns indrets del Bergadà. És el segón volum de la trilogia Peguera.Paraules que els protagonistes expressen en diferents paràgraf del llibre: “La felicitat d’un mateix, consisteix en gaudir d’allò que es té i sentir-te lliure per a poder decidir el que vols.” “La frontera d’un home entre el bé i el mal, és en el cor de cadascú.” “La vida m’ha ensenyat que estar content tenint poc, és difícil, ara tenint molt, impossible.” “Les coses importants de la vida, són gratuïtes.” “No malgastis el temps, que aquest no es recupera i després el pots trobar a faltar! Que les foteses de la vida no et facin perdre el camí i lluita pel teu somni!” “No sé que em fa més por, si tornar-te a veure o no veure’t mai més.” “Perquè una relació no acabi, mai hauria de començar.” “Tenir la llibertat de decidir, és un fet que sempre depèn d’un mateix.”
Ramon Soler: “Peguera és una història d’amor que, per desgràcia, va passar de veritat»
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
7 DONES
de Lydie Salvayre (guanyadora del Premi Goncourt 2014)
Set dones. Set il·luminades per a qui l’escriptura no és un complement de l’existència sinó la mateixa existència. Set obres que han marcat amb la seva força i la seva bellesa l’escriptura de Lydie Salvayre i que han estat decisives en la seva vida d’autora. Set recorreguts vitals, la major part dolorosos. Les set protagonistes del llibre són set escriptores que són d’un altre món, que són d’un altre temps, però les paraules de les quals parlen encara a les nostres boques per poc que consentim a mantenir-les vives: Emily Brontë, Djuna Barnes, Sylvia Plath, Colette, Marina Tsvetàieva, Virginia Woolf i Ingeborg Bachmann. Són set dones per a les quals amb viure no n’hi ha prou, que no es protegeixen, que estimen amb bogeria, per a elles escriure és dolor, necessitat, ànsia, una felicitat mai aconseguida. Set dones per qui la vida fou una lluita per escriure, per existir com a autores però també com a dones.
Àngels Santa: “El llibre és una doble lluita: per existir com a autores i per existir com a dones”.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
MEMÒRIES
QUAN VOLIEN SILENCIAR-ME
Memòries d’un periodista inconformista
de Wifredo Espina
Memòries on s’explica l’ampla projecció social de la seva trajectòria de periodista disconforme amb quasi tot: des de l’ofec d’una dictadura inacabable, fins a una democràcia imperfecta, inacabada o traïda. L’autor hi narra l’expulsió política del diari Ausona, el “hay que desespinizar El Correo Catalán”, les amenaces de mort, la censura d’articles, els fallits intents de compra. També hi explica qüestions personals i l’esperança que la seva tasca hagi aportat un gra de sorra significatiu a un periodisme més lliure i independent. També hi apareixen personalitats il·lustres amb les quals l’autor s’ha creuat al llarg de la seva vida professional. Tot plegat, ofereix una crònica del nostre passat i del nostre present, escrita amb una prosa directa i sincera, on la ironia i el sarcasme es barregen amb escenes d’impacte i consideracions transcendentals.
Wifredo Espina: “En aquest llibre, m’hi despullo l’ànima. Més que qüestions personals, hi trobareu una crònica política, amb escenes d’impacte”.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
HISTÒRIA
LLADRES D’INFANTESES
Una vida al Tribunal Tutelar de Menores
d’Enric Larreula Vidal
Lladres d’infanteses és la transcripció de la terrible experiència real d’una dona que a finals dels quaranta, de petita, en perdre la mare, va anar a parar al Tribunal Tutelar de Menores. De gran va explicar amb detall els records d’aquelles vivències a l’autor com a denúncia d’una època fosca en què les institucions que més havien de protegir les criatures eren qui més les maltractaven.
Eric Larreula: “La història d’aquestes nenes no pot quedar silenciada. Van viure un infern».
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
POESIA
JARDÍ FRANCÈS
De Villon a Rimbaud
de Pere Rovira
Aquesta obra conté poemes de vint-i-cinc autors dels quatre segles que hi ha entre aquests dos noms. Els he triat seguint el criteri del gust, el qual s’ha deixat convèncer de vegades per la singularitat, l’extravagància o la diversió, i tots els poemes els he traduït perquè m’agradaven, per un motiu o altre. He procurat traduir-los sent fidel a la poesia, que és el que compta: en la traducció d’un poema només hi ha poesia si el resultat també és un poema. Quasi mai tan bo com l’original, és cert, però un poema. Aquest propòsit és desesperant, perquè molt rarament s’arriba on es volia arribar, però la humilitat que el traductor necessita no faria res de bo sense l’ambició. Ja sabem el que passarà quan traduirem Villon, Baudelaire o Nerval, sabem que sempre quedarem lluny d’ells, però hem d’intentar quedar-hi el menys possible.
Pere Rovira: “He triat els poemes seguint el criteri del gust i m’he deixat convèncer per la singularitat, l’extravagància o la diversió”.
elisabetparra.com 