Si vols conèixer totes les novetats de gener de Pagès editors, només cal que facis clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF.
De les novetats d’aquest mes destaquem:
NOVEL·LA
PEGUERA I L’HOME DE GEL
de Ramon Soler i RIba
Novel·la històrica que s’endinsa en la guerra civil, amb personatges ficticis però basada en fets i escenaris reals, com el poble de Peguera, Barcelona o alguns indrets del Bergadà. És el segón volum de la trilogia Peguera.Paraules que els protagonistes expressen en diferents paràgraf del llibre: “La felicitat d’un mateix, consisteix en gaudir d’allò que es té i sentir-te lliure per a poder decidir el que vols.” “La frontera d’un home entre el bé i el mal, és en el cor de cadascú.” “La vida m’ha ensenyat que estar content tenint poc, és difícil, ara tenint molt, impossible.” “Les coses importants de la vida, són gratuïtes.” “No malgastis el temps, que aquest no es recupera i després el pots trobar a faltar! Que les foteses de la vida no et facin perdre el camí i lluita pel teu somni!” “No sé que em fa més por, si tornar-te a veure o no veure’t mai més.” “Perquè una relació no acabi, mai hauria de començar.” “Tenir la llibertat de decidir, és un fet que sempre depèn d’un mateix.”
Ramon Soler: “Peguera és una història d’amor que, per desgràcia, va passar de veritat»
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
7 DONES
de Lydie Salvayre (guanyadora del Premi Goncourt 2014)
Set dones. Set il·luminades per a qui l’escriptura no és un complement de l’existència sinó la mateixa existència. Set obres que han marcat amb la seva força i la seva bellesa l’escriptura de Lydie Salvayre i que han estat decisives en la seva vida d’autora. Set recorreguts vitals, la major part dolorosos. Les set protagonistes del llibre són set escriptores que són d’un altre món, que són d’un altre temps, però les paraules de les quals parlen encara a les nostres boques per poc que consentim a mantenir-les vives: Emily Brontë, Djuna Barnes, Sylvia Plath, Colette, Marina Tsvetàieva, Virginia Woolf i Ingeborg Bachmann. Són set dones per a les quals amb viure no n’hi ha prou, que no es protegeixen, que estimen amb bogeria, per a elles escriure és dolor, necessitat, ànsia, una felicitat mai aconseguida. Set dones per qui la vida fou una lluita per escriure, per existir com a autores però també com a dones.
Àngels Santa: “El llibre és una doble lluita: per existir com a autores i per existir com a dones”.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
ELL I L’ALTRE
Dietari d’anada i tornada
de Antoni Munné-Jordà
L’any 2009, en unes circumstàncies que li impossibilitaven emprendre cap obra nova, A. Munné-Jordà va iniciar la transcripció a l’ordinador del mecanoscrit d’un dietari de 1978. Transcrita la primera anotació, es va adonar que no es podia reconèixer en aquell jove que trenta anys enrere estava a punt de complir trenta anys, de publicar el primer llibre i d’anar a la Xina. Així es va iniciar un diàleg impossible entre «ell i l’altre», entre les restes de l’home actual i el minyó que experimentava en tots els camps, del dibuix a la poesia, del teatre a la narració, passant per tota mena de paradisos artificials, en un any ple d’esdeveniments que encara ens condicionen.
Antoni Munné-Jordà: “La revisitació d’un any decisiu: 1978”.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
MEMÒRIES
QUAN VOLIEN SILENCIAR-ME
Memòries d’un periodista inconformista
de Wifredo Espina
Memòries on s’explica l’ampla projecció social de la seva trajectòria de periodista disconforme amb quasi tot: des de l’ofec d’una dictadura inacabable, fins a una democràcia imperfecta, inacabada o traïda. L’autor hi narra l’expulsió política del diari Ausona, el “hay que desespinizar El Correo Catalán”, les amenaces de mort, la censura d’articles, els fallits intents de compra. També hi explica qüestions personals i l’esperança que la seva tasca hagi aportat un gra de sorra significatiu a un periodisme més lliure i independent. També hi apareixen personalitats il·lustres amb les quals l’autor s’ha creuat al llarg de la seva vida professional. Tot plegat, ofereix una crònica del nostre passat i del nostre present, escrita amb una prosa directa i sincera, on la ironia i el sarcasme es barregen amb escenes d’impacte i consideracions transcendentals.
Wifredo Espina: “En aquest llibre, m’hi despullo l’ànima. Més que qüestions personals, hi trobareu una crònica política, amb escenes d’impacte”.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
HISTÒRIA
LLADRES D’INFANTESES
Una vida al Tribunal Tutelar de Menores
d’Enric Larreula Vidal
Lladres d’infanteses és la transcripció de la terrible experiència real d’una dona que a finals dels quaranta, de petita, en perdre la mare, va anar a parar al Tribunal Tutelar de Menores. De gran va explicar amb detall els records d’aquelles vivències a l’autor com a denúncia d’una època fosca en què les institucions que més havien de protegir les criatures eren qui més les maltractaven.
Eric Larreula: “La història d’aquestes nenes no pot quedar silenciada. Van viure un infern».
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
RELIGIÓ
PIULADES AL VENT
de Cinto Busquets
Pròleg de Francesc Torralba i il·lustracions de Perico Pastor
Piulades al Vent és un text breu, en plena sintonia amb l’època que ens ha tocat viure, però és un llibre amarat de saviesa, ordit per un enfilall de pensaments que gairebé es poden qualificar de màximes sapiencials. (…) Pertany al gènere de l’aforisme, perquè cada piulada conté un pensament sintètic i il·luminador que obre una finestra nova per on mirar la mateixa realitat quotidiana, la mateixa de sempre, però amb uns altres ulls. El text traspua nítidament la fe que nodreix l’autor, la seva relació personal i intransferible amb el Crist, el pilar que estintola la seva existència, però, a la vegada, l’aroma que desprenen aquestes piulades tenen profundes ressonàncies orientals, especialment budistes (del pròleg de Francesc Torralba).
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
EL GRAN SILENCI
de Marcel Capellades
El gran silenci ens fa entrar dins el món secret i desconegut del desert cartoixà. Un món i una vida preservats gelosament durant nou-cents anys. La cartoixa se sap portadora d’una tradició de gairebé dos mil anys, iniciada per sant Antoni Abat, el pare dels monjos del desert. L’autor, coneixedor vivent del desert cartoixà, ens introdueix dins el més íntim de l’esperit de la cartoixa, i ens fa sentir, palpar, tastar, i fins potser experimentar quelcom del goig espiritual dels monjos del gran silenci. Se’ns hi obre una possibilitat: entrar dins aquest silenci, obrir els ulls a l’Invisible i veure el món en la Llum immaterial. Una aventura, fins i tot l’única veritable aventura. I és a les teves mans, a l’abast del teu cor.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
POESIA
JARDÍ FRANCÈS
De Villon a Rimbaud
de Pere Rovira
Aquesta obra conté poemes de vint-i-cinc autors dels quatre segles que hi ha entre aquests dos noms. Els he triat seguint el criteri del gust, el qual s’ha deixat convèncer de vegades per la singularitat, l’extravagància o la diversió, i tots els poemes els he traduït perquè m’agradaven, per un motiu o altre. He procurat traduir-los sent fidel a la poesia, que és el que compta: en la traducció d’un poema només hi ha poesia si el resultat també és un poema. Quasi mai tan bo com l’original, és cert, però un poema. Aquest propòsit és desesperant, perquè molt rarament s’arriba on es volia arribar, però la humilitat que el traductor necessita no faria res de bo sense l’ambició. Ja sabem el que passarà quan traduirem Villon, Baudelaire o Nerval, sabem que sempre quedarem lluny d’ells, però hem d’intentar quedar-hi el menys possible.
Pere Rovira: “He triat els poemes seguint el criteri del gust i m’he deixat convèncer per la singularitat, l’extravagància o la diversió”.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
TEATRE
SER-HO O NO
Per acabar amb la qüestió jueva
de Jean-Claude Grumberg
traducció: Salvador Oliva
dramatúrgia i direcció: Josep M. Flotats
Ser-ho o no és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics. I en el curs d’aquestes converses hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància. Ser-ho o no és una obra que ha après molt del teatre de l’absurd i l’ha superat després d’haver-se enriquit de la seva experiència. Jean-Claude Grumberg, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través d’un humor irresistible i intel·ligentíssim, ens porta a interrogar-nos sobre els temes més importants de la condició humana: el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història. D’on som? Qui som? Què som?
Josep Maria Flotats: “Quan Jean-Claude Grumberg em va deixar llegir el text, li vaig dir entusiasmat que volia muntar l’obra”.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
De mesos anteriors et poden interessar…
NARRATIVA
EL MISTERI DEL BRESSOL BUIT
de Montse Sanjuán
Una parella és assassinada a la ciutat de Lleida alhora que un nadó desapareix del seu domicili. Sense pistes, sense senyals… només amb la por que el petit esdevingui la tercera víctima del cas, l’Anna Grimm, sergent del Cos dels Mossos d’Esquadra, haurà d’investigar uns crims que desvetllaran la part més obscura de l’ésser humà i que, fi ns i tot, posaran en perill la seua pròpia vida. El misteri del bressol buit és un thriller clàssic que amb un ritme frenètic ens presenta una història inquietant amb una trama que sorprendrà i captivarà els lectors fi ns a la darrera pàgina.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
POLÍTICA
UNA CONSTITUCIÓ PER A CATALUNYA
(Segona edició)
Santi Vidal i Marina Llansana
Una constitució per a Catalunya és el relat de com es va elaborar el primer esborrany de Constitució catalana i repassa, article per article, els aspectes més rellevants d’aquest text constitucional. Monarquia o República? Tindrem exèrcit? Pesseta o euro? Quines seran les llengües oficials? Tindrem doble nacionalitat? Quants diputats tindrà el nou Parlament? El jutge Santi Vidal explica en una conversa amb la periodista Marina Llansana com serà el futur Estat català que han imaginat un grup d’experts constitucionalistes amb ell al capdavant. Una conversa aclaridora que aporta reflexions noves al món del dret i que alhora va destinada a tots aquells a qui interessa seguir, des de l’inici, el procés de construcció d’un Estat nou.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
CRÒNICA DEL SÍ
Catalunya 2010-2015)
de Ramon Farré
Edició de Josep Ramon Ribé
Pròleg de Neus Munté
Crònica del període més apassionant de la història contemporània de Catalunya i, a la vegada, una reflexió sobre els fets polítics, econòmics i socials que el defineixen: el pacte fiscal, l’11S, el 9N, les sentències del Constitucional, les eleccions, els indignats, els nous partits, l’educació i la llengua, la crisi… Abasta el temps entre la data de la presa de possessió de Mas com a president (desembre 2010) i la celebració de les eleccions plebiscitàries (setembre 2015), que configuraren un Parlament amb el mandat de fer de Catalunya un Estat independent. El relat s’acompanya d’apunts impressionistes escrits en el mateix moment en què els fets es produïren, la qual cosa permet de copsar quina era la percepció que se’n tenia mentre succeïen, alhora que dota el llibre d’un caràcter testimonial poc habitual.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
FILOSOFIA
QUANTA TRANSPARÈNCIA PODEM DIGERIR?
La mirada honesta sobre un mateix, els altres i el món que ens envolta
de Francesc Torralba
Volem saber i aquest desig de saber és l’expressió d’una de les inquietuds més pregones de l’ésser humà. La transparència ens permet, literalment, transcendir, anar més enllà del vidre, creuar un límit, passar una frontera, mentre que l’opacitat no obre camp de visió, no permet entreveure mínimament res del que hi ha més enllà. Anhelem la transparència, però no som conscients dels problemes que es poden derivar de la cultura global de la transparència. ¿Realment ho volem saber tot? ¿Vertaderament estem capacitats per digerir-ho tot? ¿Podrem suportar les piles d’escombraries que s’acumulen a les golfes de les institucions? ¿Els secrets de família guardats des de la infància? ¿Les trampes i hipocresies dels qui suposadament ens estimen? ¿Tindrem fetge per poder-les pair? ¿Estarem disposats veure com s’ensorren grans mites de l’honestedat? ¿Quanta transparència pot arribar a digerir l’estómac social? ¿Quanta dosi de realisme podem empassar-nos per viure i quanta dosi d’idealisme ens cal per construir horitzons?
elisabetparra.com 
