Si vols conèixer les novetats publicades per Pagès editors, només cal que facis clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF. En uns dies publicarem les novetats disponibles en les llibreries a partir del mitjans de mes.
Destaquem:
NARRATIVA
El casalot
de Jordi Ortiz
Accèssit al 27è Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2015
Al capdamunt de Fumaroles, prop de la cova de Sant Tarsici, hi ha una casa de fusta antiga i deshabitada. Els veïns del poble l’anomenen el casalot, amb una barreja de temor i menyspreu. El pas del temps, gairebé un mil·lenni, ha esborrat el record de les sinistres circumstàncies en què el vell habitatge va ser construït. Per això, ningú no pot imaginar el tràgic desenllaç que es produirà quan l’Àngel es converteixi en inquilí del casalot. L’home acaba de sortir de la presó, després de complir una condemna per assassinat. Els fumarolencs fan el buit al nouvingut, però la jove Cèlia se sentirà fatalment i irresistiblement atreta per ell.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
Tres guineus
de Susagna Aluja Font
Accèssit al 26è Premi Literari de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2014
Tres guineus és la vida de tres dones anònimes però també és la història de les vides que no hem pogut viure, o de les que ens ha tocat viure. Al secà i als anys quaranta, tot es fa més difícil. L’amor, l’amistat, la llibertat… Tot ens constreny, sota un cel aplomat o en la negror d’una matinada d’hivern. Però malgrat això, hi ha detalls, els racons on s’amaguen les històries, les golfes dels somnis. I tot s’acaba, com sempre, en un silenci immens que tot ho clou, que ens atrapa.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
El mirall del ventolau
de Josep de Moner
El protagonista és un català que ronda la quarantena, descendent d’una nissaga gitana barcelonina per part paterna i una altra de pallaresos benestants per part materna. Viu feliç a Chicago quan neix el seu fill i en aquest moment decideix deixarli com a herència unes narracions orals i uns escrits, on quan sigui gran podrà descobrir els seus orígens paterns. I aquí hi entra el Paral·lel durant la Primera Guerra Mundial, el paper de les mules durant la Guerra Civil, la Fira de de Salàs, tot passant per l’evolució del Poblenou de Barcelona. Els nostres orígens ens marquen la vida? Els amors són controlables o són fruits de la casualitat? Les nostres vides són un mirall que reflecteixen el nostre passat? El temps cura les coses, o és la distància més llarga?
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
El sostre d´ombra
de Juan Carlos Borrego
Islàndia, 2008. Els bancs ensorren l’economia del petit país mentre la banquisa de l’Àrtic està desapareixent per culpa del canvi climàtic. Una óssa polar i els seus dos cadells viatgen en un iceberg assetjat per una família d’orques mentre a Islàndia, l’Helga, l’altra protagonista d’aquesta història (una treballadora de la duana del port de Reykyavik) vol ser mare i endreçar una vida ensopida. El sostre d’ombra, está ambientat al centre desèrtic i gelat d’Islàndia, un lloc exòtic i amb una atmosfera coberta per la grisor hivernal on l’Helga ha muntant un alberg per a turistes i una granja de cavalls islandesos amb el seu marit, en Fjalar.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
El vapor Anita
La història d’un mite
de Laura Tienda i Albert Curto
L’Anita va ser la darrera embarcació de vapor que circulà pel curs baix de l’Ebre, l’únic riu navegable de Catalunya. La seva construcció, ús i renovació és tot un símbol evolutiu d’una època, una barreja d’interessos creuats entre Manresa, Puig-reig, Barcelona, Tortosa i el Delta. Des del 1915, quan es posa en funcionament, fins que s’enfonsa, en la riuada de 1937, tot un món d’industrials, burgesos, obrers, mariners, pagesos, menestrals, excursionistes, etc., es mouen al seu voltant. L’Anita els dóna vida, a ells i a un riu llavors cabdal i hegemònic. Cent anys després, l’esperit del “vaporet”, avui força mitificat, continua vigent en l’ideari col·lectiu, no només de la gent ebrenca, sinó de tots aquells que algun cop s’han acostat a les Terres de l’Ebre.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
POESIA
Sobre el paper
de Raimond Aguiló Bartolomé
Premi Miquel Martí i Pol (ex aequo), 2014 de l’Ajuntament de Roda de Ter
No te n’adones que no tinc temps? Els poemes, ja no els puc desar al calaix de baix perquè madurin com les fruites del canyís, els he de tenir damunt la taula, a mà, i desendreçats, sense fer nosa, vius i nus al bat del sol, que s’assemblin una mica a mi, com en el moment de néixer… Ja s’encarregarà la vida de fer-los espessos i embafats, esverats vestits i maquillats per una societat que s’empesca cada dia un acudit com a excusa precoç per no acceptar dempeus la realitat geperuda de l’ara.
→ Llegir les primeres pàgines clincat aquí
De mesos anterior recuperem:
POESIA
Els ocells de la llum
de Marc Rovira Urien
XXII Premi IEI de Poesia les Talúries, 2014
«El que més m’interessa de la poesia, doncs, és la seva capacitat d’interpretar, en el doble vessant de la paraula: en el de donar significat a una realitat exterior i, al mateix temps, en la necessitat que té de representar aquesta realitat. De fet, em penso que veritablement no hi ha res més. Una sola paraula i els seus significats és suficient, conté tota l’existència possible, i és tan hostil, tan estrangera tant per qui la diu com per qui l’escolta. M’interessa el poema, en tant que reconstrueix una frontera en terra de ningú, capaç de poder-hi encabir tothom; prova d’objectivar a través del subjecte, de transformar- ho tot a través del llenguatge, que és l’única eina que tenim els humans per sortir dels límits del nostre cos, i que ara ens uneix, en el seu espai, a tu i a mi.» – Extracte del pròleg.
elisabetparra.com 