«Probablement la sentència del TC va ser la data d’inici del procés independentista. He tingut l’oportunitat de parlar amb alguns d’aquells magistrats que van signar la sentència del 2010. Tots em diuen que estan absolutament penedits del que van fer, que ara s’adonen que va ser un error gravíssim. Em reconeixen que en aquells moments no van tenir la perspectiva històrica per veure que si volien que Catalunya se sentís còmoda dins l’Estat espanyol no podien emetre aquella sentència. A més, era un Estatut per a ells acceptable, que no trencava Espanya ni de bon tros». Qui així parla és el jutge Santi Vidal, que contesta una pregunta de la peridista Marina Llansana. Aquesta declaració i moltes més la podem trobar al llibre Una Constitució per a Catalunya. Santi Vidal en parla amb Marina Llansana, publicat per Pagès editors
El llibre, que es presentarà dimarts 15 de setembre a les 12.00h a l’Ateneu Barcelonés (el mateix lloc on el jurista va presentar la proposta de Consititució el 31 de gener d’enguany) és el relat de com es va elaborar el primer esborrany de Constitució catalana i repassa, article per article, els aspectes més rellevants d’aquest text constitucional. Monarquia o República? Tindrem exèrcit? Pesseta o euro? Quines seran les llengües oficials? Tindrem doble nacionalitat? Quants diputats tindrà el nou Parlament?
Per fer-lo més divulgatiu i acostar-lo al públic general Una Constitució per a Catalunya està estructurat en forma de entrevista en la que el magistrat Santi Vidal respon les preguntes de la periodista Marina Llansana. El jutge Santi Vidal explica com serà el futur Estat català que han imaginat un grup d’experts constitucionalistes amb ell al capdavant. Una conversa aclaridora que aporta reflexions noves al món del dret i que alhora va destinada a tots aquells a qui interessa seguir, des de l’inici, el procés de construcció d’un Estat nou.
A Una Constitució per a Catalunya el jutge Santi Vidal explica…
- com es va gestar la idea de fer la Constitució, qui ho va impulsar i com es van organitzar
- en quines Constitucions del món es van inspirar
- el contingut de la Constitució article per article. A cada títol comenta el perquè van prendre una decisió i no una altra, de quina constitució van agafar la idea, quin debat hi va haver dins del grup… Val la pena tenir en compte els apartats en els que parla de l’exèrcit, oficialitat de la llengua, nacionalitat, Països Catalans, monarquia/república, pesseta/euro, limitació de mandats, supressió de majories absolutes i reducció del nombre de diputats al Parlament
- el “càstig” que li ha imposat el Consell General del Poder Judicial espanyol per haver fet aquesta Constitució: tres anys de suspensió de sou i feina
→ Pots llegir les primeres pàgines clicant aquí
Santiago Vidal i Marsal (Sant Sadurní d’Anoia, 1954) és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona. Després d’exercir d’advocat laboralista durant més d’una dècada va aconseguir plaça de jutge i va exercir als jutjats de primera instància d’Arenys de Mar i Sabadell, fins que va ser nomenat titular del jutjat penal nº3 de Barcelona. Ha escrit diversos llibres i és membre de l’associació Jutges per la Democràcia. Ha estat coordinador del grup de treball que ha elaborat un esborrany de constitució catalana, motiu pel qual el Consell General del Poder Judicial espanyol l’ha obligat a deixar d’exercir de jutge per un període de tres anys.
Marina Llansana Rosich (Igualada, 1976) és llicenciada en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat com a periodista en diferents mitjans de comunicació com l’emissora Catalunya Ràdio. El 2003 va ser escollida Diputada al Parlament de Catalunya, càrrec que va exercir durant dues legislatures. Actualment, a més de dirigir una empresa de consultoria en comunicació, col·labora als programes Divendres i Els Matins de TV3, i escriu al diari El Punt-Avui. És membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural des de l’any 2012 i col·labora amb l’entitat de juristes Drets.
elisabetparra.com 