Novetats editorials del mes de juny, de Pagès editors

Butlletí-1506-Novetats-2015-PAGÈSSi vols conèixer les novetats juny publicades per Pagès editors, només cal que facis clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF. 

De les novetats d’aquest mes cal destacar:

HISTÒRIA

Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387)

19805 COBERTA PERE EL CERIMONIOS.indd

de Ernest Belenguer

Pere el Cerimoniós és, sense cap mena de dubte i a excepció del seu tresavi Jaume I el Conqueridor, el rei més important de tota la dinastia catalanoaragonesa fins el Compromís de Casp. Ho és tant pel seu llarg regnat com per la continuïtat d’esdeveniments que no el deixaven respirar. I, malgrat els nombrosos articles, congressos i revistes especialitzades, sobta que fins ara no hi hagués cap síntesi del seu regnat des de l’estudi de Ramon d’Abadal, entre 1966 i 1971, cenyit tan sols a Catalunya. El lector veurà desenvolupades totes les qüestions que caigueren sobre les espatlles d’un rei, estimat o desqualificat per diversos historiadors, però mai oblidat. D’un rei que va defensar fins el darrer metre els territoris que pertanyien a la seva Corona, tot i que els seus esforços es pagaren molt cars. Aquesta obra, molt actual historiogràficament, inclús amb treballs de l’any 2104, aporta novetats que no començaren a ser investigades fins la dècada dels anys vuitanta.

→Llegir les primeres pàgines clicant aquí   

NARRATIVA

Diari epistolar il·lustrat (1959-1982)
Joan Oliver – Joaquim Molas

17692 COBERTA DIALEG EPISTOLAR.indd

editat per Xavier Garcia

El diàleg epistolar entre Joaquim Molas i Joan Oliver arrenca el 9 d’octubre de 1959 i avança com una coreografia mitjançant el maneig d’alguns temes recurrents, com, per exemple, l’adaptació del Biompiani. Continua després del retorn de l’estada a Liverpool de Molas, on acaba de descobrir un dels ascendents del seu mètode crític, o del mètode que usà ben bé durant una dècada: la interpretació marxista de la història literària. A partir de 1963, però, el diàleg sembla que es redueix a un monòleg interpretat únicament per Oliver. Apareixen, de tota manera, la confidencialitat, el consell recíproc, les lectures o les estrenes teatrals i cinematogràfi ques. Sovintegen els silencis del catedràtic, els projectes compartits de muntar revistes que, “sentimentalment il·lusos”, saben que d’antuvi seran prohibides. O bé aquelles qüestions més mundanes: el preu de la carn al mercat, l’estat de l’humor de viure i quantes monedes tenen tots dos intel·lectuals a la butxaca.

→Llegir les primeres pàgines clicant aquí

MÚSICA

Canet Rock
El festival més mític. 2014

1506 CanetRockd’Enric Lucena

Al 2014 tornava el Canet i, a més, ho feia exactament al mateix espai: el Pla d’en Sala amb un cartell envejable: Manu Guix, Caïm Riba, Pep Sala, Blaumut, Joan Dausà, La companyia Elèctrica Dharma, Els Pets, Els Amics de les Arts, Manel, Mishima, Gerard Quintana i Xarim Aresté, Gossos, Love Of Lesbian, Brams, Delafé y las Flores Azules, The Pinker Tones, Txarango… Aquí teniu un grapat d’imatges i reflexions per a la història. Les fotografies de l’Enric Lucena van acompayades de dotze converses amb uns quants dels protagonistes que aquell dia van pujar a l’escenari. Diverses visions d’una mateixa nit plena de música per fer retornar el festival més mític: el retorn del Canet Rock.

→Llegir les primeres pàgines clicant aquí   

POESIA

 Els ocells de la llum

1506 Els ocells de la llum (coberta)

de Marc Rovira Urien
XXII Premi IEI de Poesia les Talúries, 2014

“El que més m’interessa de la poesia, doncs, és la seva capacitat d’interpretar, en el doble vessant de la paraula: en el de donar significat a una realitat exterior i, al mateix temps, en la necessitat que té de representar aquesta realitat. De fet, em penso que veritablement no hi ha res més. Una sola paraula i els seus significats és suficient, conté tota l’existència possible, i és tan hostil, tan estrangera tant per qui la diu com per qui l’escolta. M’interessa el poema, en tant que reconstrueix una frontera en terra de ningú, capaç de poder-hi encabir tothom; prova d’objectivar a través del subjecte, de transformar- ho tot a través del llenguatge, que és l’única eina que tenim els humans per sortir dels límits del nostre cos, i que ara ens uneix, en el seu espai, a tu i a mi.” – Extracte del pròleg.

→Llegir les primeres pàgines clicant aquí

De les novetats de mesos anteriors cal destacar:

HISTÒRIA

Lluís Gausachs i Ramon.
Patriota republicà i secretari del president Tarradellas (1954-1977)

19723 COBERTA GAUSACHS.inddde Jaume Renyer Alimbau
Pròleg de Josep Fornas
Epíleg de Montserrat Catalán

Lluís Gausachs (Barcelona, 1916 – Banyuls de la Marenda, 1998), de família anarcosindicalista, rebé una educació llibertària també a l’escola i es casà amb una dona també nascuda en una llar llibertària. A la vegada era un home d’una catalanitat innata i, posteriorment, expresada mitjançant la seva adhesión de per vida al republicanisme que encarnà als seus ulls l’ERC fundada l’any 1931. Gausachs va marxar a l’exili el 12 de febrer de 1939, i no en va tornar fins el 23 d’octubre de 1977, al costat de Josep Tarradellas, a qui va acompanyant en tot moment com secretari particular durant 28 anys de presidència de la Generalitat a l’exili.

→Llegir les primeres pàgines clicant aquí

NARRATIVA

Ànimes batudes

1503 Ànimes batudesde Jaume Barrull

A partir del retrobament fortuït entre dues dones, ja grans i amb experiències vitals oposades, Ànimes batudes s’endinsa en un mosaic d’històries personals i d’anècdotes que transcorren entre la ciutat de Lleida i el poble de Sant Bernat de Riucorb (Sant Bernat per a la gent de dretes, Riucorb per a la d’esquerres). Ambdues acaben perfilant les il·lusions, les decepcions, les contrarietats i les passions d’uns homes i d’unes dones que veuen com les seves vides són batudes (batuda: “Pallissa, llenyada”, diu el Pompeu Fabra) per la guerra i com aquesta els aboca, de manera imprevisible, a la vida o a la mort. Jaume Barrull Pelegrí, historiador i lector impenitent (i diletant, diu) de novel·les, ha reunit en aquest llibre les dues vessants, la professió i la devoció, per endinsar-se, des d’aquesta doble perspectiva, potser no tan distants, al nostre passat més immediat: el de la guerra civil de 1936-1939.

→Llegir les primeres pàgines clicant aquí