Si vols conèixer totes les novetats de febrer de Pagès editors, només cal que facis clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF.
De les novetats d’aquest mes cal destacar:
NARRATIVA
Max i Odile
En paraules de Josep M. Terricabres: «L’autor conversa sobretot amb dos personatges ficticis, Max (de cognom Carnap, en record d’un filòsof remarcable) i Odile, però es passa l’estona parlant també directament amb nosaltres. Quan diu que ens proposa esquitxos d’idees, fa molt més que això: ens posa davant el mirall i ens mostra la tensió constant entre la nostra raó i les nostres passions, entre la nostra migrada intel·ligència i la nostra recurrent estupidesa. De fet, hi haurà pàgines que ens ajudaran a emocionar-nos i a descobrir l’estupidesa de la nostra intel·ligència. El llibre ens convida a replantejar-ho tot, a no parar de fer-nos preguntes sobre qualsevol qüestió. Joan Fuster deia admirativament que Bertrand Russell no era un filòsof sinó un desinfectant. Aquest llibre tampoc no deixarà indiferent el lector. Quan l’acabi de llegir potser sabrà i creurà menys coses, però estic segur que serà una mica més savi»
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
Segona volta, tercer cel
de Coia Cabré
Presentació d’Eladi Crehuet
Pròleg de Frederic Raurell
Aquest llibre recull, amb goig, una part dels textos més clarament literaris escrits per Coia Cabré Monnè, i que fins ara romanien inèdits. Al costat d’un conjunt de contes extraordinàriament suggeridors, el lector trobarà un diari d’un nen acabat de néixer i una biografia d’una dona reussenca durant la guerra i postguerra civils, tots dos escrits en una colpidora primera persona, juntament amb cartes i altres escrits de contingut moral que fan pensar en les epístoles dels nostres clàssics catalans i llatins.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
TEATRE
Coses nostres
El director d’un teatre públic i un reputat crític es troben per parlar de les “seves coses”. En el transcurs de la conversa hi apareixen diverses qüestions: Com i qui determina la qualitat artística? La premsa crea tendències? La critica té prejudicis? L’èxit o el fracàs d’un espectacle pot dependre del tractament que li dóna la premsa? Es pot comprar, un crític? Quina ha de ser la funció del teatre públic? Sense ajudes públiques el teatre desapareixeria? Les arts escèniques estan trobant el llenguatge adequat per l’espectador del segle xxi? O per contra, esdevenen una expressió artística cada vegada més anacrònica? Tots dos homes es necessiten. Arribaran a algun tipus de pacte?
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
AUTOAJUDA
Dones i homes al descobert
Consells per a trobar la parella ideal
Rami Remeis, amb aquest llibre, vol establir la desitjada complicitat entre les persones, sobretot en la convivència de cada dia. A partir d’un concepte interactiu, Rami Remeis aconsella la millor manera perquè els vincles de parella o d’amistat puguin sorgir, afermar-se i créixer. Tot plegat amb el suport de productes basats en les diferents teràpies naturals. El llibre és divideix en dues parts. En la primera pretèn descobrir el misteriós món de les dones, mentre que en la segona s’endinsa en el món dels homes. Així, doncs, escriu pensant en tothom i esperant que els seus coneixements us puguin ajudar a trobar la felicitat al costat de la vostra parella.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
POESIA
Les coses i els miratges
d’Joan C. Gonzàlez-Pujalte
L Prems «Recvll» de Blanes
Premi Benet RIbas de Poesia, 2014
L’autor mateix explica que “en el fons aquest llibre és un sol poema, fraccionat, –cada un dels poemes acaba amb una coma enlloc d’un punt– i parla de tot allò que passa per la vida, al teu voltant, que fa que t’adonis que moltes coses són diferents a com pensaves que serien”. La poesia és rebuscar a dins d’un mateix. Per González Pujalte, quan assoleixes una certa edat i t’atures a analitzar tot allò que has captat amb el pas dels anys, moltes coses no són el que un creia.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
RELIGIÓ
La pregària interreligiosa, avui
Poden pregar juntes les religions?
Una consistent aportació sobre un tema cabdal en el diàleg interreligiós: la possibilitat que les tradicions religioses es trobin entre elles en un espai que les transcendeix a totes. És l’àmbit de la pregària. L’autor aborda amb rigor tots els aspectes d’aquesta qüestió. En primer lloc, els trets fonamentals de com cada tradició concebeix el seu acte, és a dir orant. En segon lloc, les dificultats i possibilitats des de la teologia cristiana sobre la trobada de les diverses religions en la pregària, silenciades davant el Misteri. En tercer, els antecedents bíblics sobre aquesta comunió interreligiosa en la pregària. En quart lloc, les experiències concretes que ja s’han dut a terme: entre elles, el cas del grup interreligiós de Lleida. Finalment, un suggeridor annex final amb cites sobre la pregària de místics i contemplatius de les diferents tradicions.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
De les novetats de mesos anteriors cal destacar:
NARRATIVA
Enmig de la melé
d‘Alfred Quintana
IX Premi 7lletres, 2014
Jugadors de rugbi que naufraguen al Pacífic, actors que ja només representen papers de mort, una senyora encabida en una vida de somni i malson, un suïcida poc pràctic, uns soldats malaguanyats, un gurmet de pa sucat amb oli i una colla d’exalumnes són els personatges que transiten per aquest recull de contes. Fills de l’estupefacció, si poguessin, sortirien de les seves pròpies vides. Però on anirien? Es troben enmig de la melé. I empenyen.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
A l’altre costat del mirall
d’Iñaki Rubio
L Premi Recvll de Narració «Joaquim Ruyra», 2014
Els protagonistes dels contes de L’altre costat del mirall són personatges aparentment normals amb qui qualsevol de nosaltres pot sentir-se identificat: estudiants, treballadors, pares, mares, fills, pediatres o banquers són els habitants que pul·lulen per les pàgines d’aquest llibre com pels carrers de qualsevol ciutat. I les seves vides quotidianes, les seves històries predefinides, que parteixen d’un plantejament gairebé costumista, es veuen trencades per l’aparició d’elements fantàstics i humorístics que ens indiquen les múltiples fissures de la realitat per on podem evadir-nos de la rutina, dels maldecaps i de les crisis. L’autor, fugint de tot sentimentalisme, aconsegueix fer un retrat de l’Andorra contemporània a partir de temes o situacions actuals on tots ens podem reconèixer, com les nostres dèries amb els telèfons intel·ligents o amb les xarxes socials, els viatges, les relacions de parella, les frustracions laborals i personals, les festes nadalenques o els estius d’anunci.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
HISTÒRIA
Tocats pel vent
Cinc històries humanes de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil
de Jordi Martí-Rueda
Tocats pel vent és la història de cinc persones que deixen casa seva per lluitar per la República durant la Guerra Civil. Un guerriller heroic que en tornar als Estats Units s’atreveix a revelar la seva homosexualitat. Un irlandès presoner de Franco que intenta salvar-se mitjançant la música. Una infermera negra que troba aquí l’amor que a casa se li nega. Un escriptor de Nova York que sota les bombes rep una lliçó de vida. I un mexicà que amb només setze anys lluita a l’Ebre, tot i que no ho recordarà fins que en tingui setanta-nou. Cinc vides abocades a situacions excepcionals, on la línia que separa la por i el coratge, els motius polítics i els anhels personals, és voluble i fràgil.
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
MÚSICA
La generació Son Goku
Els locals d’assail dels groups que van créixer am Bola de Drac
d’Enric Lucena
Som molts els que vam créixer amb els dibuixos de Son Goku a la tele. Ara mateix tenim al voltant dels 40 anys i recordem perfectament la primera vegada que vam veure Bola de Drac. Molts d’aquells han aconseguit que estiguem passant per un dels moments musicals més fructifers dels darrers anys. En un època on ja ningú ven discos, la música ha resorgit. I ho ha fet amb molta força. Com un Kame Hame del Goku, el llistat de músics que treballen a casa nostra s’amplia dia a dia. En aquest llibre ens hem apropat als seus caus. On treballen? On queden i creen la seva música els Amics de les Arts, els Mishima o els Catarres? Voleu saber com era el local dels Antònia Font el dia que es van retirar? Aquí teniu més de 20 locals que l’Enric Lucena ha visitat al llarg d’un any. L’Anna Roig, La Pegatina, Txarango… tots li han obert les portes a ell i a la seva mítica càmera de fotos.