“Generació Son Goku” descobreix els locals d’assaig dels grups musicals que van crèixer amb Bola de Drac

El 15 de febrer se celebrarà el 25 aniversari de l’emisió del primer capítol de la serie de dibuixos animats Bola de drac. Molts dels que ara tenen al voltant dels 40 anys van créixer amb els dibuixos de Son Goku a la tele. Alguns d’aquells que van seguir la serie han aconseguit que estiguem passant per un dels moments musicals més fructifers dels darrers anys.

1411 La Generacio Son GokuEn un època on ja ningú ven discos, la música ha resorgit, i ho ha fet amb molta força. Com un Kame Hame del Goku, el llistat de músics que treballen a casa nostra s’amplia dia a dia. A Generació Son Goku, Els locals d’assaig dels grups que van créixer amb Bola de Drac, Enric Lucena ens apropa als caus on treballen, on queden i creen la seva música els Amics de les Arts, els Mishima o els Catarres. L’Anna Roig, La Pegatina, Txarango… tots li han obert les portes a ell i a la seva mítica càmera de fotos.

Aquest és el tercer projecte editorial d’Enric Lucena on la fotografia és la protagonista. La meva vocació fotogràfica -diu l’autor- no és la d’ensenyar coses. De fet, tots podem veure les coses que ens interessen si ens ho proposem una mica. La meva intenció és una altra: descobrir allò que a primera vista no sóc capaç de veure. Bàsicament, mirar el que tinc davant més estona i si puc des de diferents llocs.

Marc Parrot fa una petita reflexió al pròleg sobre el que pels músics suposa el seu local d’assaig: Ningú no diria que la porta que et podia dur als teus somnis era la d’una habitació cutre i atrotinada, generalment amb pudor d’humitat, de burilles i de la cervesa rància que quedava als culs d’una bona col·lecció de xibeques, que s’acumulaven en qualsevol racó, no esperant que algú les dugués al contenidor de reciclatge, sinó com a testimoni dels grans moments viscuts, exhibits com un trofeu. Per a la majoria de músics de rock de la meva generació, allà començava tot. Al local d’assaig. Significava una mena d’emancipació ben abans de ser considerats adults. El forat es pagava entre tots i era nostre; ningú que no fos convidat tenia dret a profanar aquell santuari. Allà hi fèiem el que més ens agradava: compondre i tocar cançons, sabíem que les estrelles que ens il·luminaven havien començat així i compartíem la il·lusió per un projecte. Tant era com fos l’espai. Allà començava tot!

Sobre l’autor

Enric Lucena Ibarzábal (Barcelona, 1974) és llicenciat en Història de l’Art. Com a fotògraf i escriptor ha publicat dos títols: El Mag Lari. La màgia de fer màgia (2012) i El concert per la llibertat. Una nit per la Independencia (2013). Com a presentador de televisió, va conduir el programa “52”, que va obtenir el premi Ondas 2005 al millor programa de televisió local. Com a periodista, actualment és el presentador de l’espai “Els Minoristes” a El Matí de Catalunya Ràdio, emissora on ha conduit diversos programes.

Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí