Bocabadats i embadalits assistim des de fa anys a l’espectacle del col·lapse econòmic, social i polític, en diferents graus, dels països europeus mediterranis. La pregunta que ens fem és per què aquest escenari es dóna amb més virulència als països del sud d’Europa, entre ells Espanya, mentre que els del nord i els del centre no només no han entrat en col·lapse, sinó que s’han convertit en la taula de salvació dels països mediterranis europeus, això sí, a contracor i remugant. Aquest és el punt de partida de L’Espanya de sempre, escrit per Eugènia de Pagès. A Espanya, les generacions nascudes durant la dictadura van créixer amb la idea que el franquisme era una mena d’accident històric, però que un cop se n’alliberessin desapareixerien la demonització dels que pensen i senten de manera diferent, la prepotència i el patrioterisme. Ja fa temps que és evident que es tractava d’una il·lusió del tot ingènua, i que potser si el franquisme va durar tants anys, no tan sols va ser a causa d’una repressió ferotge, sinó que cristal·litzava una tradició molt arrelada. Estirar d’aquest fil és el que ha dut a Eugènia de Pagès a escriure L’Espanya de sempre. L’Espanya de sempre no és pròpiament un llibre d’història, sinó un petit assaig en el qual s’utilitza la història per a intentar respondre a unes quantes preguntes sobre Espanya, sobre el perquè l’afecta especialment una crisi tan severa, tot buscant en el passat algunes de les raons d’aquest daltabaix. El llibre s’estructura en quatre capítols:
- “Marc històric” on es parla de l’esperit del capitalisme mediterrani europeu, el capitalisme hispànic com a mostra d’un capitalisme aventurer i especulador, el fracàs de l’Estat liberal espanyol i es posen dos exemples de situacions critiques.
- “Signes de la crisi” on hi té lloc el sobreendeutament d’Espanya, el costat fosc del constitucionalisme espanyol, la fiscalitat creativa i la llei hipotecària espanyola.
- “Espanya a principis del segle XXI: com s’ha arribat aquí” on s’explica l’Espanya dels privilegiats al segle XXI, d’on surten les elits extractive espanyoles, la gran depressió econòmica espanyola del segle XX i la transició sense contrició.
- “Catalunya: de les Espanyes a Espanya” on se centra amb Catalunya i ens resol dubtes com: què volia dir el terme Espanya en temps dels Reis Catòlics?, Com és que, a Espanya, l’antic i medieval dret d’estrangeria és ben viu? I ens exposa una breu història de la repressió de la llengua catalana.
Sobre l’autora Eugènia de Pagès Bergés. Catedràtica d’Història d’Ensenyament Secundari, amb una llarga experiència docent. Ha assessorat nombrosos centres educatius, públics i privats, convidant a la reflexió sobre la dispersió mental i la manca de concentració de l’alumnat actual arrel de l’impacte de les noves tecnologies. Ha publicat els llibres de reflexió educativa Com ser docent i no deixar-hi la pell (2008) i La Generació Google (2012).
→ Llegir les primeres pàgines clicant aquí
elisabetparra.com 