Si vols conèixer totes les novetats de març de Pagès editors, només cal que facis clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF.
De les novetats d’aquest mes cal destacar:
Religió
La revolució de la tendresa. El veritable rostre del Papa Francesc, de Francesc Torralba. El Papa Francesc ha captivat l’atenció de persones de diferent procedència, no només de catòlics convençuts. A l’autor li va passar el mateix: primer van ser els seus gestos allò que va captivar-lo; la seva proximitat, després també les paraules i, finalment, les seves accions. Aquest assaig es proposa abordar el disc dur del pensament del Papa Francesc, explorar el significat del seus discursos, dibuixar el fil conductor de la seva argumentació. Per a fer-ho, l’autor ha identificat un conjunt de paraules clau (key words ) que, al llarg de les seves aparicions públiques, reapareixen amb certa constància i n’ha intentat aclarir el seu sentit. El pensament del Papa Francesc és un pensament viu i dinàmic, per això tota descripció del mateix ha de ser interpretada en clau provisional. És per aquest motiu que l’autor es proposa estudiar els eixos del seu pensament, però assenyalant les coincidències i afinitats amb el seu magisteri anterior a ser elegit bisbe de Roma.
Novel·les
Els Clark, de Josep M. Quintana. París, estiu de 1913. Roger Codina, un jove enamoradís i amb ànima de periodista, s’interessarà per la vida de Daniel Clark, un menorquí com ell, que acaben de trobar mort en estranyes circumstàncies a la seva habitació de l’hotel Ritz. Codina quedarà fascinat i atrapat en la història d’aquest personatge que, no solament va estar en contacte amb els grans pintors impressionistes del moment, sinó que, a més, va tenir un paper clau en la Revolució de 1868, la Primera República i el desplegament econòmic de l’illa de Menorca. Amb Els Clark , es tanca la nissaga familiar dels mercaders grecs que va començar amb Els Nikolaidis (Proa, 2006), i que ara acaba amb l’agitada trajectòria vital d’aquest home ambiciós, culte, apassionat en l’amor i fred en els negocis. L’autor dibuixa, en un retrat preciosista i ple de matisos, l’evolució industrial, política i financera d’un segle, el XIX , abocat de ple al capitalisme, que a Menorca es va tancar amb el crac bancari de 1911.
Tot el que et vull dir, de Emili Bayo. Tot el que et vull dir és un mosaic de persones que parlen i s’expliquen les dificultats i la grandesa de viure: el jove pintor que vetlla el cadàver del mestre, el crític enfrontat al seu èxit, el periodista de successos incapaç de gestionar les emocions, l’esposa que intueix la fragilitat del seu món, el fill davant l’adéu del pare odiat… A tots ells la vida els ha mostrat un fragment de veritat. Tots ells el volen explicar. Emili Bayo és doctor en literatura i professor d’ensenyament secundari, va debutar com a novel·lista amb Traïdors i covards (1997), que va tenir continuació amb La resta del món (2000),Projecte de felicitat (2002) i L’edat de les paraules(2004). També ha publicat el llibre de relatsAmpolles mig buides (2000) i la novel·la juvenilPremonicions (2013). Ha guanyat, entre altres guardons, el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
Rèquiem per a contrabaix, de Mercè Saurina. Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2013. La Lys, una contrabaixista que viu atrapada en una relació malaltissa, lluita per compaginar la seva estrenada maternitat amb una carrera professional incipient. Les situacions d’extrema tensió a què es veurà abocada ens mostraran la cara més fosca de la naturalesa humana i ens descobriran com el dolor i la ràbia, la impotència i l’instint de protecció, poden generar reaccions absolutament imprevisibles. Són aquests comportaments inesperats els que capgiraran del tot el desenllaç de la novel·la. Mercè Saurina eslicenciada en filologia mentre seguia estudis musicals. És professora a l’institut de Vilablareix. És mare de quatre nenes i canta al Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Tot plegat no li deixa gaire temps per escriure, una activitat que l’acompanya des que era una criatura. La seva primera novel·la de l’autora, Com llunes de Saturn (2013), va ser Finalista al premi Just Manuel Casero 2010.
→ Llegir les primeres págines clicant aquí
La sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan. Lleida es desperta amb un assassinat que només serà el començament d’un malson. Un assassí en sèrie assetja els lleidatans? La sergent dels Mossos Anna Grimm haurà d’esclarir el misteri. Però l’Anna té els seus propis fantasmes personals. La seua germana Clara fa temps que va desaparèixer sense deixar rastre i sense que lningú n’hagi pogut esbrinar les causes. La investigadora s’haurà de sobreposar als seus problemes i haurà de lluitar perquè no enterboleixin el camí cap a la resolució dels crims que terroritzen la ciutat. Montse Sanjuan és llicenciada en Ciències de la Informació (UAB) i en Filologia Hispànica (UNED). Treballà com a periodista i va formar part de l’equip de la revista lleidatana La Boira (1979). Va canviar el periodisme per la docència i ha dedicat la seua tasca professional a l’ensenyament de la llengua i la literatura. Apassionada de la lectura i dels llibres, des de l’any 2006 forma part de la xarxa de blocaires amb el bloc Llibres llegits i per llegir. Ha publicat relats en diferents medis i va participar en el llibre 365 contes, un any de contes.
Cap llàgrima sobre la tomba, de Sílvia Mayans. Finalista del Premi Ferran Canyameres, 2012. Corre l’any 1975. Elíades Bel, un barceloní amb arrels a les Terres de l’Ebre, ho deixa tot per anar a viure a Arnes, un poblet de la Terra Alta, amb l’esperança d’envoltar-se de pau i tranquil·litat. Per sort o per desgràcia, la seva vida es capgirarà i la trobada casual del cadàver del Severino Gil l’involucrarà en una trama d’insospitades connexions amb el passat. L’Elíades haurà de treure l’entrellat d’un misteri que l’afecta personalment, movent-se entre Tortosa, Vall-de-roures i Gandesa. Sort que comptarà amb l’ajuda inestimable de la Susi i lo Margalló, els seus nous amics a la contrada, per poder deslliurar-se de la persecució d’un personatge misteriós i del tinent Estrada, així com d’un sèrie de malsons que el porten de corcoll.
→ Llegir les primeres págines clicant aquíBiografia Novel·lada
Cristalls de Bohèmia, de Zeneida Sardà. Vicens Grenzner, un noiet de catorze anys, fill d’uns cristallers de Bohèmia, emigra el 1814 del seu poble natal per anar a Barcelona. Amb els anys posarà una botiga de “cristal, loza y porcelana” al barri de la Ribera. És l’inici de la nissaga catalana dels Grenzner lligada a l’expansió de la botiga que anirà prosperant fins a obtenir el Segell Reial. Un dels hereus, un personatge ignominiós i menyspreable amb una vida novel·lesca i una mort dramàtica, trencarà amb els valors tradicionals dels Grenzner, deshonorant dona i fills, i capgirant la història de la nissaga de manera trista i dolorosa. Basada en vuit-cents seixanta-quatre documents originals que daten del 1600 fins a l’actualitat, aquesta crònica novel·lada és un exemple paradigmàtic de com s’ha anat formant el teixit social de Catalunya, des del segle XVI fins a l’actualitat.
Narrativa
L’enigma Parrot, de Felip Gallart i Vicent Lladonosa. Jaume Banqué Bas, conegut com lo Parrot, és un dels personatges més populars i interessants de la història de Mollerussa i de la seva comarca i alhora un dels més desconeguts. El 7 de novembre de 1846 és afusellat a Lleida acusat de ser el més gran encobridor i protector de lladres i de dirigir una extensa xarxa de malfactors amb ramifi cacions a la majoria de pobles de la plana de Lleida. Lo Parrot de Mollerussa podria no tenir res a veure amb el delicte que el va dur a la seva dissortada fi i, de retruc, la resta d’executats ho podien haver estat de forma injusta. El cas Parrot és ple d’incongruències, de falsificacions i de tèrbols interessos. Hi podria haver un terrible complot d’abast estatal. Un vel de misteri cobreix encara tota aquella història. El present treball és una contribució ineludible al seu esclariment.
Assaig
L’Espanya de sempre. Paral·lelismes entre el passat i el present vistos des de la Catalunya del segle XXI, de Eugènia de Pagès. A Espanya, les generacions nascudes durant la dictadura van créixer amb la idea que el franquisme era una mena d’accident històric, però que un cop se n’alliberessin desapareixerien la demonització dels que pensen i senten de manera diferent, la prepotència i el patrioterisme. Ja fa temps que és evident que es tractava d’una il·lusió del tot ingènua, i que potser si el franquisme va durar tants anys, no tan sols va ser a causa d’una repressió ferotge, sinó que cristal·litzava una tradició molt arrelada. Estirar d’aquest fil és el que ens ha dut a escriure aquest llibre.
HIstòria
La caiguda de Barcelona, 1939, d’Estanislau Torres. La vigília de l’entrada dels nacionals a Barcelona [26 de gener de 1939] “un camió ens va dur fins al carrer de Londres. Nosaltres vivíem al Clot però vam acordar tota la família d’anar a cal meu avi. Ens semblava que era millor estar-nos en un lloc cèntric i habitat, que no pas en un barri situat a l’extraradi com era el Clot aleshores. Puc dir, doncs, que ens van deixar ben bé davant de casa. El comiat amb el xofer i el seu ajudant, tots dos soldats republicans, va ser ràpid. La mare els va oferir diners. No els van acceptar. No valen res, van afegir. Tabac, doncs? Això sí, van agrair.” Escriu Estanislau Torres que el 1939 tenia tretze anys. I el camió va marxar corrents en direcció França. Al cap de poques hores, els feixistes ja rodaven pels carrers de l’Eixample.
Records de l’any de la picor. Històra d’una família junedenca a la primera meitat del segle XX, de Josep M. Albaigès. Aquest és un llibre poc corrent: un conjunt de records que transcendeix de la simple acumulació per agafar un impuls biogràfic vital inserint-se en l’anàlisi de la forma de ser dels habitants d’una terra, especialmente a l’època de la seva infantesa i la dels seus pares. No hi ha dubte que no només ajudarà els junedencs a conèixer-se millor, sinó que projectarà per Catalunya una image poc vista de la seva història menuda.
Poesia
Terra, mite, àngel (obra poètica V), de Jordi Pàmias. La primera part de la trilogia (Terra cansada ), guanyadora del premi de la crítica Serra d’Or i del premi Nacional de la Crítica (2004), és l’obra menys unitària del conjunt. L’obra següent és Narcís i l’altre . Escrita durant l’estiu de l’any 2000, va guanyar els premis Miquel de Palol (2001) i Cavall Verd (2002). S’hi nota clarament la influència de la filosofia de l’alteritat, amb Emmanuel Lévinas en primer terme. En tot el llibre hi ha la contraposició entre l’obertura de l’amor i el tancament narcisista. La darrera part de la trilogia (La veu de l’àngel) manté l’austeritat formal de Narcís i l’altre, però el contingut és divers, amb variades matisacions i jocs de llum, com si fossin les múltiples cares d’un diamant. L’obra acaba amb una mirada transcendent: des de la llunyania, apareix el Déu bíblic que invocaven els profetes.
Terra campa, de Gemma Casamajó. V Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2013. Si en el món que ens envolta la paraula té encara alguna mena de poder, el lector de Terra campa es veu exposat, des dels primers versos, a una tensió lírica que li farà recordar els mots de Gemma Casamajó durant molt de temps; els hi farà recordar i farà que, sense poder-se’n estar, hi retorni sovint, com si un magnetisme extern, amagat entre aquests mots eixuts, durs, savis, li mostrés, talment un miratge tan preciós com impossible, la brillantor dels diamants que, mig ocults, es barregen amb el fang i el pedruscall de la mina. Penso en la imatge de la duríssima explotació a cel obert, perquè els poemes de Gemma Casamajó no fan concessions de cap mena i tenen sempre una mena de duresa i tibantor terral, són despullats, amb arestes tallants, i cerquen la felicitat del moment —o de tota una vida— encastada al fons de la severitat aspra del destí.
elisabetparra.com 