Novetats editorials de maig, de Pagès editors

Butlletí maig 2013Si vols conèixer totes les novetats de maig de Pagès editors, només cal que facis clic aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF.

De les novetats d’aquest mes cal destacar:

  • 10685 COBERTA LIMITS NEN CONSENTIT.inddPosar límits al nen consentit. Un mètode per educar sense càstigs, de Ursula Oberst i Ramon Company. Els autors es dirigeixen a pares, professors i psicòlegs que tracten amb nens normals, nens difícils i nens amb problemes comportamentals. Descriuen els principals errors que es cometen a l’hora d’educar els nens —el “mètode” del capellà, del mafiós i el del setciències— i presenten amb detall i de forma instructiva les alternatives que poden utilitzar els pares i professionals per millorar la convivència amb aquests nens més difícils: el principi dels Tres Micos, el principi de Buda i el principi de Martin Luther King.
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
  • 10684 coberta AFRONTAR DIVERSITAT.inddAfrontar la diversitat. Do i tasca, de Francesc Torralba, Lluís Duch i Vicenç Villatoro. Les nostres societats han deixat de ser homogènies i s’han convertit progressivament en diverses. Aquesta circumstància no s’ha de considerar necessàriament com un problema, sinó que constitueix una oportunitat per tal que els membres de la gran família humana n’aprenguem mútuament i així comprenguem profundament allò que uneix els éssers humans per sobre de les diferències de gènere, raça o qualsevol altra qüestió cultural. A Afrontar la diversitat, tres especialistes reflexionen sobre els diferents aspectes de la nova societat en la qual estem immersos. No ens proporcionen solucions immediates ni respostes directes, però ens ajuden a desxifrar quins són els signes del nostre temps i a potenciar les millors actituds perquè viure en harmonia no sigui una utopia de futur, sinó una realitat de cada dia.
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí

El llançador d’espases (coberta suda).inddEl llançador d’espases, d’Eduard Sanahuja. Poesia. XV Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2013. “A El llançador d’espases, com en tota l’obra de l’Eduard, segueixen apareixent les vitrines, els monòlegs, l’allau d’animals, les imatges com a cops de puny, les fórmules de caire solemne; de vegades el to sapiencial i didàctic, i també ell tot sol, a l’interior de casa, pels carrers del seu barri o rere les citacions de David Gil. Però el pes de l’estructura del poema, i del llibre, va apuntalant-se progressivament en versos de cop sec, impertorbable, sense redoblaments de tambor: ”Ja no hi haurà descans sota cap cel. / El llit sotsobrarà com una nau. / La ràbia s’estendrà sota els coixins.” La veu del llibre és també la d’Eduard Sanahuja, una veu inconfusible en la poesia catalana actual, però ara l’ofici d’escriure arranca de l’aprofundiment en una idea poètica que abans tan sols freqüentava. Ho fa amb una serenor esborronadora, com des del porxo d’una casa vella cap al tard, ja sense brogit ni boira, com crèiem que succeiria quan érem capitans.” (Del pròleg de Jordi Virallonga)

Llegir les primeres pàgines fent clic aquí

De les novetats de mesos anteriors cal destacar:

  • 1303 TABLINUMTablinum. Confessions d’una esclava de Tarracode Núria BorrutNARRATIVA. Tàrraco, any 19 dC. Al Tablinum —despatx— d’una vil·la rural propera a la ciutat romana de Tàrraco, Medora, una esclava lliberta oriünda de Grècia, educada i culta, ens narra els antecedents i els fets que han provocat la ruïna dels seus amos. Aquestes memòries comprenen gran part de la seva vida sota les ordres dels Corneli, senyors d’aquesta vil·la rural dedicada a l’explotació, elaboració i venda de vi. Des que Tàrraco fou residència de l’emperador August, la ciutat ha crescut, s’ha embellit i els seus habitants s’han enriquit. L’afany dels Corneli per créixer econòmicament els permetrà gaudir d’una vida més còmoda, però, també, els farà passar per alt altres interessos vitals dels seus fills. Amb el seu vi, els Corneli guanyaran molt, però perdran més que no es pensaven. La novella manté l’acció en el desenvolupament del seu argument a través de la tensió i les emocions dels personatges que viuen en uns paisatges i llocs perfectament reconoscibles per als tarragonins.
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
  • 10876 coberta MEITAT DE ZERO OK.inddLa meitat de zero, de Vidal Vidal. NARRATIVA. “L’escriptor de mitjana edat sent sovint l’impuls de fugir, d’escapar d’una situació opressiva. Per això somia en trens nocturns i aventures eròtiques amb desconegudes. Els protagonistes dels 27 relats breus de La meitat de zero són homes –o en el fons el mateix home- a l’equador de la vida, insegurs i vulnerables, que acusen les decepcions i temors de l’edat madura : la recança de la joventut perduda i dels somnis frustrats, el pes de la rutina professional o afectiva, la perplexitat enfront del món i les dones, la por a la soledat, el pressentiment de la vellesa i la consciència de la mort… Una galeria d’emocions masculines, descrites amb cruesa i lirisme, entre les quals ocupa un lloc destacat la tendresa pels fills. Perquè, bé que potser superficials i confusos, els homes també tenen sentiments.”
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
  • 9934 coberta NO EIXUGUIS ELS PLATS.inddNo eixuguis els plats, de Carles Hac Mor. VIIè Premi 7lletres, 2012. NARRATIVA. Set relats amb el denominador comú de la impossibilitat d’arribar a bon port, és a dir, de la necessitat d’acceptar l’atzar i així modificar el món i la vida a fi de fer que el bon port siguem nosaltres mateixos, i tot malgrat que les adversitats provenen d’aquest port, d’on partim pensant-nos que hi volem fer cap, i per això no hi arribem mai, ens perdem fins que, oh miracle!, ens adonem que, de fet, el que hem perdut és la capacitat de trobar un denominador comú quan ja sabem que aquest no existeix.
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
  • 10548 COBERTA MORT CERTA ok.inddMort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digitalErnest Benach i Miquel Pueyo han fet una aproximació a la història de la cultura de la mort i una meditació sobre la vida, el temps, la memòria, l’amor i la identitat. Les societats occidentals han convertit la mort en un tabú, l’han amagat, però això no elimina l’angoixa de saber que la mort no farà una excepció amb cap de nosaltres i fa més difícil que l’afrontem amb serenitat. La nostra vida és com un llampec en la nit, precedit i seguit per milions d’altres, i és justament la limitació del temps que ens ha estat concedit allò que dóna un sentit únic a cada existència. Durant segles, hem regulat la memòria i l’herència dels difunts. Ara, a principis del segle xxi, immerses en la societat xarxa, milions de persones s’han dotat d’una identitat digital tan potent com la real i els autors fan una proposta sobre com hauríem de gestionar la mort, la memòria i l’oblit digitals. Premi d’Assaig Josep Vallverdú, 2012
    Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
  • 10529 COB DICCONARI PSEUDONIMS okOK.inddDiccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’EmigracióAlbert Manent Segimon i Josep Poca Gaya. En aquest diccionari hem aplegat pseudònims en el sentit ampli de la paraula. El lector hi trobarà tant els pseudònims clàssics d’escriptors o periodistes com firmes d’historietistes, de dibuixants de còmic i de pintors poc coneguts i també noms artístics de cantants, mags, humoristes, actors, directors i productors de cinema, teatre o televisió, alhora que alguns personatges de la faràndula o de l’anomenat món freak de l’espectacle. Fins i tot hi ha algun alter ego o àlies de personatges radiofònics i televisius que s’han fet tan populars que la gent només els identifica amb aquest fals nom. Tot amb tot, ben segur que hi falten altres pseudònims o que alguna fitxa és incompleta o, fins i tot, equivocada. Ens plaurà que els lectors ens ajudin a completar una obra d’una matèria inabastable, que ha pogut aplegar 7.500 pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració.
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
  • 9933 COBERRTA BE I MAL.inddDestriar el bé del mal. L’art de trobar criteris ètics en la vida diària.En aquest llibre Francesc Torralba ens explica que viure és alternar responsablement afirmacions i negacions, perquè ens veiem constantment obligats a escollir entre un objecte de consum o un altre, entre una opció de lleure o una altra, o bé entre una ruta vital o una altra. Viure és destriar, i destriar no és exactament el mateix que triar. Al llarg de les nostres vides, més que escollir, triem. Les opcions que se’ns presenten no són nítides ni diàfanes com si fossin substàncies químiques aïllades en els seus pots de vidre. Fer bones eleccions, saber separar bé, és un signe d’intel·ligència i una forma de retroalimentar aquesta última. Francesc Torralba ens facilita les claus imprescindibles per saber escollir entre el bé i el mal en la nostra vida quotidiana
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí