«Mort certa, hora incerta», un llibre d’Ernest Benach i Miquel Pueyo que parla de la mort digital, publicat per Pagès editors

Ernest Benach, expresident del parlament de Catalunya, i Miquel Pueyo, doctor en Filologia i professor de Comunicació, han reflexionat sobre la història de la cultura de la mort i han prestat una especial atenció a un tema sobre el que hi ha molta desinformació: la mort digital. Què podem fer perquè els nostres perfils al 2.0 no sobrevisquin a la nostra mort? Ho expliquen tot plegat al llibre Mort certa, hora incerta, que ha publicat Pagès editors.

Mort certa, hora incerta és una aproximació a la història de la cultura de la mort i una meditació sobre la vida, el temps, la memòria, l’amor i la identitat. Les societats occidentals han convertit la mort en un tabú, l’han amagat, però això no elimina l’angoixa de saber que la mort no farà una excepció amb cap de nosaltres i fa més difícil que l’afrontem amb serenitat.

Durant segles hem regulat la memòria i l’herència dels difunts. Ara, a principis del segle XXI, immerses en la societat xarxa, milions de persones s’han dotat d’una identitat digital tan potent com la real i els autors fan una proposta sobre com hauríem de gestionar la mort, la memòria i l’oblit digitals.

En paraules de Salvador Cardús al pròleg del llibre, “la lectura de l’excel·lent assaig de Miquel Pueyo i Ernest Benach m’ha obligat a repensar-ho tot. D’una banda, tot el relat sobre la història de la cultura de la mort desenvolupat a la primera part, actualitza aquell punt en el qual jo m’havia quedat. I, de l’altra, l’espectacle de la mort queda superat per aquesta no- vetat que representa la perdurabilitat —no m’atreveixo a dir una nova “eternitat”— en la vida digital, que, de moment, és com un d’aquests ciris d’aniversari que no és fàcil d’apagar per molt que es bufi. Una vida i una identitat digitals que, ara sí, es burlen de la senyora Mort.

Premi d’Assaig Josep Vallverdú, 2012

ALGUNES PREGUNTES

A qui deixem la gestió de la nostra supervivència digital?
Cal preveure un testament davant notari no tan sols d’allò que hem deixat en vida, sinó per a tot allò que ens sobreviurà?
Ara que ja crèiem tan poc en una altra vida, en un cel lluminós, acabarem presoners en els llimbs d’un núvol gris en el ciberespai?
Què en queda, o què se’n fa, de la memòria que hem volgut mantenir en la privadesa mentre érem físicament vius i que ara pot quedar desvelada en la vida digital?
I, els que ens sobreviuen, com poden fer el dol i ritualitzar el comiat, si com a finats seguim donant mostres de vida a la xarxa?

Totes aquestes qüestions, i més, són analitzades en aquesta obra tant en l’àmbit ètic i filosòfic com en el pràctic, amb l’afegit d’una breu guia per a la gestió de la mort digital.

ELS AUTORS

Ernest Benach i Pascual (Reus 1959). Regidor de l’Ajuntament de Reus de 1987 a 2001. Diputat al Parlament de Catalunya del 1992 fins el 2010. President del Parlament del 2003 al 2010. President de la Conferència d’Assemblees Legislatives de les Regions d’Europa l’any 2005. Ha escrit el llibre Política 2.0. Col·labora en diversos mitjans de comunicació: RAC1, 8TV, BTV, Mundo Deportivo, El Periódico de Catalunya, Delcamp.cat, Tribuna.cat.

Miquel Pueyo París (Lleida,1957) és doctor en Filologia i professor de Comunicació i Periodisme a la UdL. Ha estat entre altres, director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, diputat del Parlament de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística i delegat del Govern a Lleida. Ha publicat una dotzena de llibres, articles periodístics i monografies científiques. Dirigeix la Càtedra de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida.