«Destriar el bé del mal», un llibre que, sobre tot en aquest moments, tots hauríem de llegir…

La corrupció i mentides a la política, els informers de Facebook a escoles i la universitat, enganys malignes entre familiars i amics… ¿Estem en una societat que ha perdut el nord? A Destriar el bé del mal el filòsof i teòleg Francesc Torralba ens mostra l’art de trobar criteris ètics en la vida diària.

Viure és alternar responsablement afirmacions i negacions, perquè ens veiem constantment obligats a escollir entre un objecte de consum o un altre, entre una opció de lleure o una altra, o bé entre una ruta vital o una altra. Viure és destriar, i destriar no és exactament el mateix que triar.

Com diu Torralba, destriar és un acte divers d’escollir. També és triar, però partint d’un conjunt heterogeni, d’un aiguabarreig d’elements que exigeix agudesa intel·lectual i astúcia. Aquest verb representa millor el que fem durant la vida que no pas triar. Les opcions que hem de prendre en el decurs de l’existència no se’ns presenten d’una manera nítida o diàfana, com substàncies químicament aïllades les unes de les altres i exposades en pots de vidre.

En el magma de la vida hi ha el sublim i el mesquí i es presenten junts, mesclats. Separar el gra de la palla i quedar-se amb allò que és més valuós no és fàcil, sobretot quan hi ha una gran abundància d’elements que flueixen de manera incessant.

Destriar és un exercici extraordinàriament rellevant en la vida, explica Torralba, significa buscar, remenar, comparar i contrastar, per quedar-se, a la fi, allò que

considerem més bell, més bo i més ver. Sempre hi ha, a l’aguait, la possibilitat d’equivocar-se, d’errar fatalment, però aquesta possibilitat és inherent a tota activitat humana.

Al llarg de la vida, ens trobem immersos en un tot plural, en un vast Cafarnaüm en el qual hi ha de tot: persones, objectes, ofertes, tota mena d’hams publicitaris que intenten seduir-nos. Enmig del caos, però, hi ha persones bondadoses, abnegades i entregades; hi ha objectes bells que sovint estan colgats i que solament arribem a identificar, si destriem bé; hi ha llibres que superen la prova del temps i que han esdevingut clàssics del pensament; hi ha quadres que cal contemplar perquè contenen la bellesa en estat pur; hi ha paisatges que esperen ser vistos. Tot això està allí colgat, en el mateix sac, i cal molta paciència per destriar-ho i no passar de llarg.

“Fer bones eleccions, saber destriar bé és un signe d’intel·ligència;
una manera d’estimular-la i d’activar-la”.

Sobre Francesc Torralba

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia (1992) i doctor en Teologia (1997). És professor de la Universitat Ramon Llull i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el de Doctorat, així com diversos premis d’assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi ha Rostres del silenci (1996), Cent valors per viure (2001), La Biblioteca Francesc Torralba i, sobre tot, Vida espiritual en la societat digital, L’art de saber estar sol i L’art de saber escoltar, traduit a l’alemany, el francès, l’italià i el castellà i del qual se n’han venut més de 15.000 exemplars en català.