Si vols conèixer totes les novetats de febrer de Pagès editors, només cal que facis clic a aquí i el butlletí es descarregarà al teu ordinador en format PDF.
De les novetats d’aquest mes cal destacar:
Mort certa, hora incerta. De l’edat mitjana a la societat digital. Ernest Benach i Miquel Pueyo han fet una aproximació a la història de la cultura de la mort i una meditació sobre la vida, el temps, la memòria, l’amor i la identitat. Les societats occidentals han convertit la mort en un tabú, l’han amagat, però això no elimina l’angoixa de saber que la mort no farà una excepció amb cap de nosaltres i fa més difícil que l’afrontem amb serenitat. La nostra vida és com un llampec en la nit, precedit i seguit per milions d’altres, i és justament la limitació del temps que ens ha estat concedit allò que dóna un sentit únic a cada existència. Durant segles, hem regulat la memòria i l’herència dels difunts. Ara, a principis del segle xxi, immerses en la societat xarxa, milions de persones s’han dotat d’una identitat digital tan potent com la real i els autors fan una proposta sobre com hauríem de gestionar la mort, la memòria i l’oblit digitals. Premi d’Assaig Josep Vallverdú, 2012
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’Emigració, Albert Manent Segimon i Josep Poca Gaya. En aquest diccionari hem aplegat pseudònims en el sentit ampli de la paraula. El lector hi trobarà tant els pseudònims clàssics d’escriptors o periodistes com firmes d’historietistes, de dibuixants de còmic i de pintors poc coneguts i també noms artístics de cantants, mags, humoristes, actors, directors i productors de cinema, teatre o televisió, alhora que alguns personatges de la faràndula o de l’anomenat món freak de l’espectacle. Fins i tot hi ha algun alter ego o àlies de personatges radiofònics i televisius que s’han fet tan populars que la gent només els identifica amb aquest fals nom. Tot amb tot, ben segur que hi falten altres pseudònims o que alguna fitxa és incompleta o, fins i tot, equivocada. Ens plaurà que els lectors ens ajudin a completar una obra d’una matèria inabastable, que ha pogut aplegar 7.500 pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració.
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
Destriar el bé del mal. L’art de trobar criteris ètics en la vida diària. En aquest llibre Francesc Torralba ens explica que viure és alternar responsablement afirmacions i negacions, perquè ens veiem constantment obligats a escollir entre un objecte de consum o un altre, entre una opció de lleure o una altra, o bé entre una ruta vital o una altra. Viure és destriar, i destriar no és exactament el mateix que triar. Al llarg de les nostres vides, més que escollir, triem. Les opcions que se’ns presenten no són nítides ni diàfanes com si fossin substàncies químiques aïllades en els seus pots de vidre. Fer bones eleccions, saber separar bé, és un signe d’intel·ligència i una forma de retroalimentar aquesta última. Francesc Torralba ens facilita les claus imprescindibles per saber escollir entre el bé i el mal en la nostra vida quotidiana
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
De mesos anteriors desctacar…
El macià desconegut. Militar, engenyer, polític i hisendat, de Josep M. Albaigès. L’autor ens explica que si Francesc Macià no hagués passat a la història com a polític i president de la Generalitat, ho hauria fet igualment com a enginyer. Va ser l’introductor a Espanya del formigó armat, material de la construcció del qual estan fetes avui la gran majoria d’edificacions i obres públiques. Aquesta atípica biografia ens revela una faceta totalment nova de Macià, al costat d’altres detalls de la seva vida com a militar, hisendat i pare de família que sorprendran més d’un. Tot farà créixer l’estima que Catalunya té al restaurador de la nostra Generalitat.
Llegir les primeres pàgines fent clic aquí
Focusing. Escolta el teu cos, de Luis López González. Focusing vol dir enfocar el cos, escoltar-lo i aprendre a pensar amb ell per tal de gestionar les nostres emocions, ja siguin conflictives o agradables. Consisteix a localitzar i focalitzar l’empremta somàtica o sensació-sentida (E. Gendlin l’anomena felt-sense) que produeix qualsevol vivència o interacció amb l’entorn. Consta de sis senzills passos que tothom pot aprendre a fer-los servir tot parant l’atenció al propi cos i “deixar-lo” que ens guiï per aconseguir la paraula, l’actitud o el gest adequat. El seu ús és molt divers i s’orienta envers l’assoliment d’un benestar general. S’aplica en la teràpia, la medicina del dolor, el creixement personal, el coaching, la meditació, la relaxació, l’art, l’esport, el lideratge i direcció d’equips o les arts marcials, entre altres àmbits. Els seus beneficis són nombrosos: alleugeriment, seguretat en un mateix, gust per la vida, contacte amb un mateix… Qualsevol persona pot aprendre-ho i practicar-ho.
Llegir les primers pàgines fent clic aquí
elisabetparra.com 