Novel·la
- Miracles perversos, de Carme Torras
La Paula, nascuda a Barcelona i ara establerta a Washington, rep un inquietant correu anònim el dia que es compleix un any de la mort del seu marti, els famès escriptor James Blake. Se li comunica que ha estat triada com a única lectora d’una novel·la inèdita, de la qual rebrà un capítol cada dia. Correu a correu, la Paula es veu immersa en un joc enginyós i enverinat, farcit de mentides, on vida i ficció s’entrecreuen, i el motor que les mou no sap destriar si és la devoció, l’enveja o la bogeria. Perquè… quina relació podia tenir el seu marti amb una persona que l’assetja per correu electrònic?
Per llegir les primeres pàgines, clica aquí
La vida assistida, d’Eduard Ribera. Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011.
Per llegir les primeres pàgines, clica aquí
Terra de llops, de Josep Vallverdú
Una novel·la d’aventures que té la marca “Vallverdú”. L’acció està situada a la Grècia antiga, en un món ple de batalles i lluites entre bons i dolents. L’argument gira a l’entorn del rei Tereu de Tràcia i les seves peripècies, després que ha ajudat el rei d’Atenes a lluitar contra els estrangers que l’havien envaït aquesta ciutat. Tereu, ja de retorn al seu tron, carregat de riqueses i casat amb Procne, filla gran de Pandió rei d’Atenes, és empresonat per pirates, i esclavitzat. S’escapa i retorna a la seua pàtria, però el seu propi fill el desterra i el mata. L’autor utilitza recursos del relat clàssic de l’Odissea i de l’Eneida i planteja la dicotomia entre l’home i la bèstia, entre la natura i la cultura (aquí Atenes versus Tràcia). Així mateix descriu l’heroi que esdevé antiheroi, mostra el compliment de l’auguri de l’oracle i planteja el triomf del bé ètic.
Per llegir les primeres pàgines, clica aquí
Tren blanc. El cas Rensenbrink, de Lluís Vilarrasa. Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2012.
Josep Rensenbrink era un nom gairebé oblidat, un antic company d’escola, un nen exemplar que es va transformar en un adolescent trasbalsat. Però Rensenbrink, un dia, a mig curs, va abando· nar l’escola i no se’n va saber mai més res. Ara, però, un company d’aquells temps descobreix, en una llibreria, una novel·la escrita per Josep Rensenbrink. ¿Els fets que s’hi narren són reals o ficticis? Retorna amb força el passat i el desig de resoldre l’enigma Rensenbrink. Apareix una segona novel·la, Tren blanc, que ofereix més pistes…
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Biografies
Àngel Ros, cara i creu. El PSC i la Catalunya que ha de venir, d’Ignasi Calvo.
El llibre és una aproximació crítica als plantejaments vitals i polítics de l’actual alcalde de Lleida i dirigent del PSC en forma de relat a dues veus: la del propi Àngel Ros i la del periodista Ignasi Calvo, que l’ha entrevistat en profunditat i l’ha seguit d’aprop en el seu fallit intent d’esdevenir el líder dels socialistes catalans. Sota el convenciment que “la meva cara, encara que ens la omplin de mans serveix per fer una llista electoral”, Àngel Ros vol deixar obertes totes les opcions de futur en un moment en el qual “els cicles polítics s’escurcen” i pel davant té les possibilitats d’optar a ser el futur candidat socialista a la Presidència de la Generalitat o encarar el seu quart mandat com alcalde de Lleida.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
El bisbe novell, de N.Vilaseca i M. Trilla
En aquesta biografia la periodista Noemí Vilaseca i el fotògraf Marc Trilla parlant amb el bisbe de Solsona, Xavier Novell, i donen resposta a preguntes com: Qui no té curiositat de conèixer els motius pels quals un capellà és nomenat cap d’una diòcesi amb només quaranta-un anys? Qui no es pregunta pels factors que expliquen la transformació d’un jove per passar d’una visió progressista de l’Església a la defensa de l’ortodòxia? Com veu aquest prelat la integració dels homosexuals en la fe cristiana? Com explica la sexualitat? Què en pensa de l’existència d’una Església catalana?
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Memòries d’un emboscat, de Josep Ballester
Narrat en primera persona per un noi de divuit anys, aquest llibre és un testimoni riquíssim de la vida dels emboscats. Josep Ballester ens explica què menjaven, on dormien, com passaven el temps, com els arribaven les notícies, com va ser la seva relació amb l’exercit republicà i, en definitiva, com era el dia a dia d’uns homes fora de la llei en ple conflicte bèl·lic. Sense fer filosofia, mostrant més la impressió del moment que no una concreta i explícita idea política, tot explicant detalls quotidians, el text ens endinsa en un món massa desconegut que afectà molts llocs de la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Amor sense clixés, de Maria Clara Forteza
Si aquest fos un relat de ficció, segurament diríem que a la vida no es donen tantes casualitats. Però el cert és que sovint la realitat depassa totes les imaginacions possibles. El principal interès d’aquesta història és que tots els fets són reals: un amor molt poc corrent que té en contra factors tan dissuasoris com l’espai que separa els protagonistes i la gran diferència entre les seves edats. Parla d’un amor intens que comporta molt de sofriment tant entre els seus protagonistes com entre les persones que els són més pròximes, i d’una quantitat de perdó insospitada, atesos els lligams tan estrets que hi ha entre uns i altres. Es tracta d’una història amb persones que han exercit un càrrec públic en un moment donat de la vida escolar barcelonina i els fets que aquí s’exposen donen testimoni de la manera de viure i de l’escala de valors d’una època: la postguerra i el franquisme.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Crítica literària i debat religiós, de Maurici Serrahima i Manuel de Pedrolo. Edició a cura de Josep Poca.
Maurici Serrahima va decidir posar-se en contacte amb Pedrolo per a fer-li conèixer el seu parer sobre la seva obra literària. Aquest fou l’origen de la correspondència epistolar entre els nostres protagonistes. Es tracta d’un extens material que, si bé fou iniciat per contrarestar opinions sobre criteris i valors literaris sobre els quals podien coincidir en molts aspectes, de mica en mica es decantà cap a un altre camp, en el qual diferien enormement. Serrahima, home de creences religioses arrelades, proposà dialogar amb Manuel de Pedrolo sobre els valors transcendents de l’existència. I aquest, malgrat sentir-se’n ben allunyat, acceptà complagut el diàleg i la confrontació d’idees.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
El poder és nostre, de Leymah Gbowee.
La transformació d’un país en guerra gràcies a la solidaritat femenina, la pregària i el sexe
Essent una dona jove Leymah Gbowee va ser sacsejada per la guerra civil de Libèria, un conflicte brutal que va destrossar la seva vida. Com a jove mare atrapada en un malson d’abusos domèstics, va trobar el coratge per convertir la seva amargor en acció, impulsada pel convenciment que són les dones les que més pateixen durant els conflictes, i també que el poder de les dones treballant plegades pot convertir-se en una força imparable. El 2003 va ajudar a crear i posteriorment va dirigir l’Acció de Masses per la Pau, una coalició de dones cristianes i musulmanes que van dur a terme una seguda de protesta contra el despietat president de Libèria i els senyors de la guerra rebels, i fins i tot van protagonitzar una vaga de sexe. Amb un exèrcit de dones, Gbowee va portar la pau al seu país i en el procés va esdevenir una líder internacional que va canviar la història. El poder és nostre és la crònica apassionant d’un viatge des de la desesperació fins a la superació que emocionarà tots aquells que somien en un món millor.
Política
Per què volem un Estat propi?, de Roger Torres
Una seixantena de personatges de la vida intel·lectual i cívica expliquen per quina raó creuen que Catalunya hauria de tenir Estat propi. Els arguments són múltiples i variats i responen al perfil personal i professional de cadascú.
Hi han participat: Ferran Aisa, Agustí Alcoberro, Ramon Alcoberro, Margarida Aritzeta, Jaume Aulet, Josep M. Baiget, Dolors Bassa, Joan-Daniel Bezsonoff, Laura Borràs, Jordi Bosser, Moisès Broggi, Lluís Cabrera, Salvador Cardús, Muriel Casals, Jordi Castells, Joaquim M. Cervera, Joaquim Colominas, Xavier Diez, Josep Espasa, Henri Ettinghausen, Oriol Farrés, Mariano Ferrer, Xavier Ferrer, Josefa Figueras, Francesc Foguet, Carme Forcadell, Josep M. Forné, Rosa Victòria Gras, Joan Guasp, Montserrat Junqué, Pere Lluís i Font, Alfons López Tena, Miquel Manubens, Isidor Marí, Jordi Martí, Fèlix Martí, Josep Murgades, Arcadi Oliveres, Pepi Oller, Joan Peytaví, Jordi Porta, Jordi Presas, Miquel Pueyo, Enric Pujol, Hilari Raguer, Ferran Requejo, Elisenda Romeu, Camil Ros, Antoni Rovira, Xavier Rubert de Ventós, Eva Serra, Jaume Sobrequés, Miquel A. Soriano-Montagut, Toni Strubell, Magí Sunter, Josep M. Terricabras, Ricard Torrents, Jaume Vallcorba i Tura, Joan Vergés, Ramon Vila-Abadal i Josep Vallverdú.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
La batalla per l’aigua, d’Ignasi Aldomà
A La Batalla per l’aigua l’autor analitza les transformacions que ha experimentat l’aprofitament de l’aigua en els darrers cent anys. Arribats a un nivell de domesticació del cicle de l’aigua ja molt difícil de superar, cal plantejar-se ara cap on avancem. A partir de l’experiència de la crisi de la sequera del 2008, el llibre que teniu a les mans fa propostes per superar els maniqueismes que ens duen a les batalles de l’aigua, i per redreçar la via que porta cap a una sobreexplotació desmesurada d’aquest recurs bàsic.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Carta en defensa pròpia, de Josep Tarradellas i editat per Edició de Josep Poca.
Un document fort, tant pel seu contingut com per la duresa de les seves expressions. Es tracta d’una carta, escrita des de Saint-Martin-le-Beau, destinada- als tres membres del Consell Executiu d’Esquerra Republicana de Catalunya, residents llavors a França: Ventura Gassol, Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló, en la qual denuncia l’actitud de quatre destacats militants d’ERC, Sauret, Xirau, Guinart i Dardalló, on desmenteix les acusacions, distorsions de la realitat i les injustificades actuacions d’aquests quatre “vells amics”, als quals creu culpables de la subordinació del partit i del deteriorament de la imatge de la Generalitat. Tarradellas, en el seu escrit, desvela les veritables i inconfessables intencions de seus oponents, donant a conèixer intimitats, converses particulars, comportaments poc edifi cants, i, sobretot, ens ofereix una àmplia mostra de les seves actuacions, evidenciant la disparitat dels seus criteris, la feblesa de les seves conviccions, la manca de fi delitat a la ideologia del partit, ERC, del qual n’eren militants destacats.
Per a llegir les primeres pàgines clica aquí
Història
Quan els obrers van ser els amos. Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976, de Xavier Vinader.
La darrera setmana de febrer de 1976, els obrers es van convertir en els veritables amos dels carrers de Sabadell. Quatre mesos després de la mort del general Franco, aquesta ciutat va ser l’escenari d’una veritable “ruptura” entre les estructures municipals del règim feixista i la població que volia recuperar les llibertats i exigia l’amnistia per a tots els exiliats i detinguts polítics. La vaga general que va esclatar el febrer de 1976 va ser la resposta ciutadana contra l’abús de poder d’un Consistori prepotent i desacreditat. Quan els obrers van ser els amos recull aquells fets amb tot el detall, i el seu autor aporta dades, fotografies i documents inèdits, alhora que dóna veu als seus protagonistes, en definitiva, a tot el poble de Sabadell.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
La riuada de Franco, d’F. Sales i L. Sales.
La riuada del Vallès de la tardor del 1962 deixà un saldo de més de sis-cents morts, centenars de cases i fàbriques destruïdes i milers de damnificats. El règim convertí aquesta tragèdia en una campanya de propaganda a favor del cap d’Estat, el Caudillo Francisco Franco. Alguns sectors de l’oposició detectaren la manipulació franquista, però un dels pocs a combatre- la fou Josep Tarradellas. El president de la Generalitat, capitanejant els exiliats polítics, desafià el franquisme amb la promoció de col·lectes. En aquesta operació, comptà amb la col·laboració dels monjos de Montserrat. Aquesta fou una de les maniobres més ambicioses dutes a terme per la Generalitat a l’interior de Catalunya des del final de la Guerra Civil.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
El cas Jamboree, de Pere Pons
Quina és la penyora que Ava Gardner va deixar al Jamboree? Què fa un frare caputxí en un club de jazz parlant amb el diable? I Chet Baker assegut als lavabos de Les Delices de França, a qui escolta? A qui va alliberar el violí d’Stèphane Grappelli? Per què Wayne Shorter no va aconseguir baixar les escales del soterrani de la Plaça Reial? Qui és l’home bop? I Gloria Stewart, què queda d’aquella veu que semblava eterna? I entre altres misteris, reunions clandestines, faules d’ocells, tertúlies futboleres, homes invisibles, desfilades d’esperits…, aquest llibre en motiu dels 50 anys del primer Jamboree desvetlla que hi ha una llegenda que sobrepassa la seva pròpia història. L’autor la recrea a través de quinze relats, on ficció i realitat es conjuren per a exposar aquests i d’altres enigmes. Ho acompanya amb una sel·lecció de testimonis, cròniques, documents i una col·lecció de fotografies inèdites que legitimen l’eterna glòria d’un cas que segueix obert mig segle després: el cas Jamboree.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Creixement personal
Vida espiritual en la societat digital. ¿Com desenvolupar les vivències interiors en l’era de la globalització?, de Francesc Torralba
¿És possible cultivar la vida interior en una societat digital plena d’estímuls constants, volums creixents d’informació i una allau ininterrompuda d’imatges que ens arriben de tots costats? ¿Pot la persona humana mantener una certa calma, devant d’aquests bombardeig de misatges? Francesc Torralba, en aquest llibre que teniu a les mans es mostra optimista i esbrina les característiques d’aquest nova situación que genera l’era digital. En un treball de d’anàlisi de caire filosòfic i antropològic, però sense deixar de tocar mai els peus a terra, suggereix quin tipus de vida espiritual ha començat a aparèixer a la nostra societat del segle XXI, lligada absolutamente amb el món dels ordinadors, internet i les xarxes socials.
Per llegir les primeres pàgines, clica aquí
El poder de la por, de Jorge L Tizón
On guardem els nostres temors quotidians?. La por s’ha convertit en un dels sentiments dominants en la societat actual. Tant el temor que neix de les circumstàncies col·lectives (calamitats climatològiques, guerres o crisis econòmiques galopants) com el que sorgeix del nostre interior, especialment del cervell (fòbia, ansietat, terror, angústia, pànic, incertesa). A més a més, la creixent influència dels mitjans de comunicació de masses sobre la nostra conducta provoca que els temors ens semblin més terribles del que realment són. El professor Tizón aborda, de manera rigorosa però comprensible per a qualsevol lector, la naturalesa i el poder de la por. Intenta situar cadascun dels temors en el seu context just, per a mostrar on guardem les nostres pors i mirar d’explicar-nos com gestionar- los a la nostra vida quotidiana. Un cop identificats, poden perdre força i, sobre tot, poden quedar atenuats o neutralitzats per teràpies i enfocaments basats en la intel·ligència emocional. Amb el bisturí precís, el doctor Tizón descriu i posa les bases per a que cada persona pugui viure sense por.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Córrer enmig del paradís, de Pere Pinós
Narra l’evolució d’un personatge que, pels volts dels quaranta, esdevé corredor. De l’experiència en neix un gran canvi perquè sent com la vida s’omple de l’alegria del córrer. En aquests fulls hi trobareu els primers passos, els entrenaments, la llargada de les Maratons, els secrets, les tècniques, l’ambient de les curses d’arreu de Catalunya… En aquest llibre hi ha el país, hi ha l’esport i una idea: Abans que no s’acabi la vida s’ha de córrer el món perquè el món no s’acaba mai.
Si vols llegir les primeres pàgines, clica aquí
Poesia
Obra completa punt u, de Carles Hac Mor
Lluny del rastreig mil·limètric, de l’erudició empolsada, de la interpretació dogmàtica, les obres completes de Carles Hac Mor són un pas més cap a l’assumpció de les paradoxes de la incoherència: unes obres per sempre incompletes: ombres pàl·lides d’allò que fou: un impuls per dur Carles Hac Mor encara molt més enllà d’allò que va ser abans de Carles Hac Mor: un ajut per enllosar els camins que hem de fer entre tots navegant cadascú el seu per tal de poder-los desfer.
Per llegir les primeres pàgines, clica aquí
Atrapar: els llocs, d’Hélène Dorion
La poesia d’Hélène Dorion està carregat d’imatges i elements de la naturalesa. Aquesta meditació busca mesurar el significat del món sobretot en el factor temps. Hélène Dorion explora els camins de la escriptura fosca en la recerca de la seva propia llum. La seva poesia consisteix en fer trontollar les certituds. Atrapar: els llocs s’ha endut una pluja de distincions, entre les quals destaquen el Premi Internacional de l’Acadèmia Mallarmé.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
La temptació de vol, de Rosa Fabregat
La temptació de vol (Obra Poètica 1994-2011), títol de conjunt d’aquest volum que compila, cronològicament, els meus sis últims poemaris publicats, a més a més de la recopilació dels poemes dispersos, que he titulat Enlairar estels, i d’un poemari inèdit que porta el mateix títol que dóna nom al conjunt del volum: La temptació de vol. Poemes que són el ventall d’experiències i de formes que han acompanyat l’autora tot al llarg del seu passeig poètic: des del sentiment més íntim, amb versos curts, fràgils i delicats, fins a la reivindicació social, amb un vers més narratiu i discursiu.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
HomesQue, de Jacint Sala. XIV Premi de Poesia Parc Taulí, 2011.
Hem de llegir HomesQue com un preciós compendi de les observacions d’un poeta profund i profundament humà sobre la condició humana. La diversitat i la riquesa del catàleg de tipus humans que ens regala l’autor només podia ser el resultat d’anys d’atenció i cura. HomesQue té una doble filiació literària de primera magnitud, una doble filiació que ve de molt lluny. D’una banda, l’obra pertany a la reconducció de l’impuls èpic tradicional en termes de la més absoluta modernitat. I, de l’altra, pertany a la reactualització moderna de la voluntat inscriptiva dels epigrames clàssics. HomesQue és, en primera instància, el nostre món actual, perfectament identificable, però, en segon terme, és el món de sempre, el món “sub specie aeternitatis”. Ara i sempre. El sempre vist des de l’ara.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Religió
Drets humans i religió a Catalunya, de Daniel Arasa
En un món que proclama la tolerància com un dels seus valors principals, l’exercici de la llibertat religiosa està, poc o molt, amenaçat. Aquesta amenaça és molt visible i violenta en algunes nacions i més subtil, però real, en diversos països d’Occident, i en particular en el nostre. Al llarg de la història, la intolerància i els enfrontaments per motius religiosos –o antireligiosos– han estat constants. Amb el progressiu reconeixement dels drets humans s’havien produït avenços importants en la reconeixença de diverses llibertats, també de la religiosa. En les dues darreres decades, però, s’està detectant un reflux negatiu a causa de l’increment de la intolerància entre membres d’algunes confessions religioses i de sectors antireligiosos.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Creients i no creients, de Melchor Sánchez de Toca, Antoni Puigverd i Francesc Torralba
Massa sovint la relació entre creients i no creients s’ha vist com una confrontació entre pols oposats. Els creients i els no creients participem de cosmovisions diferents, però habitem en el mateix món i compartim el mateix fragment d’història. L’objectiu d’aquest llibre és construir ponts, teixir nexes d’unió, sense dissoldre la identitat de cada opció i la seva legítima expressió en les societats obertes. A més a més del diàleg amb les altres religions, els cristians estem cridats a obrir-nos als ciutadans que no participen de la nostra fe, per tal d’entendre els seus punts de vista i per treballar junts per la justícia social i per la millora de la societat. Per assolir aquesta fita, cal desfer prejudicis, trencar tòpics, trobar-se i explicar-se amb naturalitat allò que creiem.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
Llibre il·lustrat
Mag Lari. La màgia de fer màgia, d’Enric Lucena
T’has preguntat alguna vegada què passa darrera d’un espectacle de màgia? Què s’hi veu? I què no s’hi veu?
Aquest és un llibre únic. El Mag Lari ha deixat entrar darrera de l’escenari una persona aliena al seu espectacle perquè fes totes les fotos que volgués. Mai una càmera fotogràfica havia entrat fins a la cuina d’un espectacle de màgia d’aquestes dimensions amb total llibertat. Aquí tens el resultat. Secrets que l’Enric Lucena t’explica i sobretot, secrets que t’ensenya amb un seguit d’imatges imprescindibles i mai vistes. Són l’altra cara de l’iceberg de la màgia.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
- El tresor dels canals d’Urgell, de DD.AA.
El tresor dels Canals d’Urgell aplega un conjunt de textos literaris de l’escriptor Josep Vallverdú, una sèrie de treballs tècnics elaborats per vuit especialistes encapçalats pel geògraf Jaume Mateu i una selecció de prop de 400 fotos, plànols i gravats preparada i documentada per Josep Ripoll. El llibre explica totes les claus per entendre el passat, el present i el futur de la vida dels Canals d’Urgell.
Cuina
- Cuina per a celíacs, de Sílvia Vicent
El llibre Cuinar per a celíacs no és només un conjunt de receptes, és una guia per al celíac i per als seus familiars i amics. Consta d’una primera part amb consells sobre com manipular els aliments per tal d’evitar les contaminacions creuades, conté un llistat de cereals d’arreu del món que no contenen gluten i fan que la dieta sigui més variada, apetitosa i saludable. Aquesta guia es complementa amb l’explicació de com ha de ser el rebost, aliments bàsics, mètodes de cocció, conservació i aprofitament. A més, conté 250 receptes aptes per a celíacs. El llibre està adreçat tant a la alimentació dels infants com a la dels adults i ajuda a portar una vida normal, no només pel dia a dia sinó també per a les festes i celebracions tradicionals de la nostra terra.
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
La fruita quan, perquè, com qui, on, de M. Corderroure, A. Barahona, P. Senpau i M. Carrer.
Aquest llibre inclou la informació que s’ha cregut més rellevant amb l’objectiu d’atansar la fruita als nens a través de la seva pròpia família. La publicació que teniu a les mans està estructurada en tres blocs fonamentals: per què és necessari que els nens mengin fruita (hem d’assumir que és necessari); com podem ajudar-los en aquest procés (cal saber que hi ha estratègies per fer-ho possible); i, finalment, algunes idees en forma de receptes per incorporar la fruita als vostres àpats de manera fàcil i divertida (si l’objectiu és menjar fruita, com més opcions millor).
Per a llegir les primeres pàgines, clica aquí
elisabetparra.com 