“Tàpies amic dels llibres”, l’exposició de la FIRA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ANTIC I MODERN

Exposició ‘Tàpies amic dels llibres” de la FIRA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ANTIC I MODERN

Un clàssic de la FIRA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ANTIC I MODERN (fins el 7 d’octubre al pg. de Gràcia de Barcelona) són les exposicions. En aquesta ocasió està dedicada a Antoni Tàpies i té com a lema: Tàpies amic dels llibres. En ella podrem contemplar 50 llibres, cartells i fotografies que formen part de la col·lecció particular d’en Manuel Gimeno, còmplice artístic i amic de Tàpies.

Enguany l’exposició està situada a un estand a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Gran Via de les Corts Catalanes i està oberta fins al 7 d’octubre, ininterrompudament de deu del matí a nou del vespre i els festius d’onze a nou.

Exposició ‘Tàpies amic dels llibres”

En paraules del comissari de l’exposició, Enric Granell, “Antoni Tàpies ha sigut l’artista català del segle XX que ha mantingut una relació més estreta amb els llibres. El paper que normalment han desenvolupat els artistes en relació amb el món editorial ha sigut el d’il·lustradors. En canvi, en el cas de Tàpies, trobem diferents facetes lligades al món dels llibres. Aquesta exposició”.

I és que el propi Antoni Tàpies ho expressava així: “L’emoció d’obrir un llibre, de descobrir-ne a poc a poc el contingut, el que té dins, té alguna cosa de ritual, de màgic, i això forma part, sens dubte, de la meva obra. Els llibres de bibliòfil es relacionen directament amb el meu desig de crear objectes màgics, talismans autèntics que comuniquin unes idees i produeixin uns efectes en l’espectador. No hem d’oblidar que “el llibre” ha estat en no poques civilitzacions un dels grans objectes de comunicació amb el que és sagrat. I jo vull que aquesta comunicació es produeixi a través del material del llibre, de la seva “objectualitat”, no exclusivament per mitjà del contingut. El llibre de bibliòfil és un exemple clar en el qual el suport i el contingut s’identifiquen, o si més no així és com ho veig”. Aquestes paraules han estat estretes del llibre de Manuel Borja-Villel “La expresividad del papel. Una conversación con Antoni Tàpies”, Antoni Tàpies. Obra gráfica 1947-1990(Saragossa: Gobierno de Aragón i Diputación de Zaragoza, 1994).

Antoni Tàpies va ser l’autor de la XXIII edició de la FIRA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ANTIC I MODERN

En relació a l’artista mort fa només uns mesos, el seu amic Manuel Gimeno explica: “Vaig conèixer en Tàpies gràcies a una amistat en comú; en Josep Maria Mestres Quadreny. Entrar a casa seva va ser per a mi com penetrar en un temple on hi resideix un gran savi. Algunes tardes de tertúlia. Art, significat del mot sobre el mur, Llull i, sobretot, els llibres; el llibre. El llibre com a art d’acció, com a clos a dins del qual avança l’acte artístic.

“Un dia li vaig portar un dels meus llibres i ell em va demanar una visita al meu estudi. L’honor va ser meu. Va venir, vam mirar algunes de les meves peces i vam continuar el nostre discurs sobre el llibre. De sobte, observant la meva biblioteca, va dir: no conec ningú que tingui tants llibres de Tàpies com tu. Torna a casa i porta tots els de bibliòfil, que te’ls dedicaré.

“Vaig visitar-lo a casa seva un cop més. La prudència em va fer portar-li només quatre llibres i, quan me’ls va haver dedicat, em va dir: “Ja està? No me’n portes més?” Parlàvem i, a mitja conversa, va dir que havíem de pujar a la seva biblioteca, que l’havia de veure. Era tard i la Teresa va dir que ja ho faríem un altre dia. La malaltia envaïa en Tàpies lentament. Aquell “altre dia” no va arribar mai… I el viatge al seu santuari de llibres és ja, només, en els meus somnis”.