Inaugurada a Guadalajara (Mèxic) la Biblioteca Catalana Josep Maria Murià i Romaní

Tallant la cinta el Dr. José M. Murià, Josep-Lluís Carod-Rovira, Marco Antonio Cortes (Rector General de la Universidad de Guadalajara) Lluís Pagès, Núria Feliu, Raúl Padilla (Presidente de la Feria Internacional del libro de Guadalajara). Fotografia: Angel Llamas

Una trentena d’intel·lectuals formalitzen l’Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina

La ciutat mexicana de Guadalajara compta des del passat 29 d’agost de 2012 amb una biblioteca de llibres en català que serà, en pocs mesos, la més important de tota Amèrica Llatina, la Biblioteca Catalana Josep Maria Murià i Romaní. Aquest fons de gairebé 10.000 títols, que porta el nom de l’intel·lectual català exiliat Josep Maria Murià i Romaní (Barcelona, 1907 – Guadalajara, 1999), ja està obert al públic i va ser inaugurat en un acte solemne amb personalitats de la vida cultural mexicana i catalana, entre ells, el polític Josep-Lluís Carod-Rovira, la cantant Núria Feliu o l’editor Lluís Pagès, a més del rector de la Universitat de Guadalajara o l’historiador mexicà José María Murià, de l’Instituto Nacional de Antropología e Historia.

La Biblioteca Batalana Josep Maria Murià i Romaní es troba en la cinquena planta del gran edifici de la Biblioteca Pública del Estado de Jalisco. Els volums que la formen procedeixen de diverses donacions inicials, especialmente de la famlia Murià, de l’editor Lluís Pagès i d’altres personalitats i institucions americanes i també de Catalunya. L’obertura de la Biblioteca ha provocat un immediat corrent de noves donacions de llibres aquesta mateixa setmana, ha declarat  José Maria Murià i Rouret, fill de Josep Maria Murià Romaní.

Entre els exemplars únics que la Biblioteca aixopluga hi ha una col·lecció del Butlletí, una publicació en català que Josep Maria Murià i Romaní va elaborar al seu exili de Guadalajara des de l’any 1961 fins al 1976. Els exemplars eren introduïts, de manera periòdica i clandestina a Catalunya des de França a través dels Pirineus durant tots aquests anys. El Govern de Franco, incòmode amb aquesta publicació rebel, va enviar agents policials a a Mèxic per tal de provar de sabotejar-ne tant la redacció com la impressió. Finalment, els policies espanyols van retornar a Madrid, després de les pressions comminatòries de les autoritats governatives mexicanes que protegien la família Murià i la resta dels exiliats.

Seminari “La presència catalana a Mèxic i a la resta d’Amèrica Llatina”

L’acte d’inauguració de la nova biblioteca catalana va anar acompanyat  d’un seminari de tres dies de durada sobre La presència catalana a Mèxic i a la resta d’Amèrica Llatina. Una trentena d’historiadors i experts catalans, mexicans, cubans, uruguaians i nordamericans van aportar diverses ponències sobre aspectes de la petjada que intel·lectuals catalans han deixat als països americans.  En aquest sentit, es va parlar tant de les aportacions en el camp de la literatura, la música o l’arquitectura com en l’àmbit de la sanitat, l’ordenació administrativa, el cinema, el comerç, l’art  o la universitat.

Neix l’Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina

Fotografia: Angel Llamas

El dia 31 d’agost va tenir lloc a les dependències del Colegio de Jalisco l’assemblea constitutiva de l’Associació de Catalanistes d’Amèrica Llatina (ACAL). De la reunió en va sortir la nova presidenta de l’Associació, Montserrat Galí, de la Universitat Autònoma de Puebla (Mèxic). L’ACAL aplega, en una voluntat d’obertura a tots els sectors, desenes d’experts catalans i americans amb el repte comú d’aprofundir i donar a conèixer les col·laboracions que ens tots els camps ha produït la relació entre Catalunya i Amèrica Llatina, tant abans com després de l’exili de l’any 1939.

La trentena d’intel·lectuals van signar l’anomenat Document de Jalisco que estableix  el full de ruta dels amics de la nova Biblioteca Catalana Josep Maria Murià i Romaní. Els signants expressen la seva voluntat de treballar, a banda i banda de l’Atlàntic, per mantenir viva la flama de l’esperit de Catalunya tal com van fer a partir de 1939 molts dels homes i dones de Catalunya que es dispersaren per tot el continent americà.  Així mateix, fan públic el seu desig de mantenir i augmentar les relacions a favor de la llibertat total de Catalunya entre tota mena d’associacions de cara a fer realitat les plenes aspiracions nacionals d’acord amb allò que lliurement decideixin els ciutadans del nostre poble.

Fotografia: Angel Llamas

Entre els signants cal remarcar també la presència d’Enric Argullol (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona), Thomas S. Harrington (Trinity College, Hartford, Connecutic, USA), August Bover (Universitat de Barcelona), Salomó Marqués (Universitat de Girona), Angélica Peregrina (El Colegio de Jalisco, Mèxic), Xavier Garcia Pujades (escriptor, Catalunya), Josep M. Figueres (Universitat Autònoma de Barcelona),  Alejandro Sánchez Castellanos (Universidad de La Habana, Cuba) o Jaume Martí-Olivella (University of New Hampshire, USA)