Una cercavila teatralitzada recorda l’arribada de la Pesta a la població d’Arenys de Mar

La Pesta Sant Roc Vot de Vila — La Pesta. Arenys de Mar, 15 d’agost de 2012

El proper dia 15 d’agost la pesta bubònica arribarà a un Arenys de Mar que, per unes hores, viatjarà al segle XVI i es convertirà en Santa Maria d‘Arenys.

Més d’una seixantena d’arenyencs i arenyenques de totes les edats participaran a la cercavila teatralitzada que recordarà l’arribada de la Pesta. Es tracta de la tercera edició d’un recorregut pel nucli antic d’Arenys de Mar, fet pel poble i per al poble, amb teatre, dansa i música en directe, amb dues peces compostes expressament per La Pesta per Marc Egea. L’acte, que forma part de la Festa Major d’agost de la localitat, està organitzada per Amics del Patrimoni Cultural d’Arenys de Mar (Apacam) i l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

La cercavila teatralitzada començarà a les 21.30h del dia 15 d’agost a la Plaça del Casino d’Arenys de Mar

Així va ser la cercavila de l’arribada de la pesta a Arenys de Mar d’agost de 2012

La història

A les acaballes del segle XVI, els habitants de Santa Maria d’Arenys van rebre la visita més indesitjable, la pesta negra trucava a la porta. Una epidèmia afectava a rics i pobres sense distinció. L’origen era desconegut i generava qualsevol tipus d’especulació, els uns deien que la produïa l’astrologia, d’altres els animals i altres hi veien un càstig diví.

Avui dia sabem que és un bacteri que passava de les rates a les persones a partir de les picades de puça, cosa molt natural en aquella època, ja que homes i rates convivien en els mateixos espais: cases, carrers o dins dels vaixells.

patent de sanitat — Patent de sanitat de l’època

Es desconeixia qualsevol manera de fer front a la seva propagació, però seguint creences populars, s’aplicaren mesures contra la malura: Aïllament dels malalts en morberies fora del nucli urbà, controlades per frares i joves macips; desinfecció i purificació de les cases infectades, tancament de les viles a forasters, que no podien entrar sense les anomenades patents de sanitat per tal d’acreditar que no estaven infectats… però, tot i així, la malaltia seguia el seu curs i feia disminuir la població a un ritme desmesurat.

Aquesta incertesa ens pot ajudar a acostar-nos, ni que sigui una mica, al patiment i l’angoixa que visqueren els nostres avantpassats. Unes sensacions que els portaren a demanar ajuda al protector dels empestats, que no era altre que el gloriós Sant Roc. Així doncs, els habitants de Santa Maria d’Arenys s’aplegaren i demanaren la seva intercessió per tal de poder salvar la vida.

Casualitat o no, fou el 16 d’agost, coincidint amb el dia del sant, el primer dia que a la nostra vila no va morir ningú de pesta. I per això, des de fa més de 400 anys, cada agost la vila d’Arenys de Mar dóna gràcies al seu salvador, mantenint viu i renovant el vot de vila, al crit de SANT ROC GLORIÓS!

Figures, símbols i personatges protagonistes de La Pesta

Els carrers estrets del nucli antic de la població serviran d’escenari original per la cercavila teatralitzada on es donaran cita tot tipus de personatges alarmats per l’arribada d’una malaltia que està acabant amb els vilatans.

La Junta del Morbo, la responsable d’impedir la propagació de l’epidèmia arriba i implanta les primeres mesures: aïllar els malalts, tancar els accessos a la població i paralitzar l’activitat comercial. Només podrà entrar a la vila qui tingui una Patent de Sanitat. Representats amb màscares que contenen perfums a l’interior, a manera de filtre contra el contagi, la Junta de Morbers recorre els carrers per retirar els empestats i vetllar per la desinfecció i la purificació de les cases.
La Mort amb cap de Rata personifica la Pesta que entra a Santa Maria d’Arenys. Al ritme del seu estàndard, amb una dansa punyent i solemne, els encontrats, nom amb que també s’anomenava els empestats, escampen el morbo pestífer per tota la vila.
Dansa del contagi. Ni la Junta de Morbers pot escapar-se del contagi. Quan la Pesta els trobi, una dansa pestífera se’ls endurà i els convertirà en encontrats de la Mort amb cap de Rata.
Vilatans. Quan la pesta entra en una llar, hi entra la desolació i el pànic. Temps de pors i desconcert, però també de descreguts i d’oportunistes. Des de balcons, portalades i cases de barrets, els vilatans ens fan partícips de la seva situació davant del morbo pestífer.
Metges, remeiers, pragmàtics o apocalíptics, ofereixen solucions per posar fi a la Pesta: perfumar les estances, fer sagnies o encomanar-se als astres. L’Església atribueix el contagi a conductes pecaminoses… Mentrestant, el poble, què?
El poble s’alça i fa un salt en el temps. Plantant-se a l’època actual, a través d’uns versots, atribueix el mal a problemes contemporanis. I el remei el cerca en el més enllà, encomanant-se a sant Roc i fent un vot de vila si aquest els treu d’epidèmia.