Al llegir el manuscrit per a escriure el pròleg, Miquel Roca i Junyent augura que aquest serà un llibre polèmic i diu que altres autors l’haguessin pogut escriure també però no s’han atrevit.
Segons Miquel Roca i Junyent, en aquests moments, el debat sobre laïcitat i laïcisme és el reflex d’una certa incapacitat col·lectiva de generar un escenari adequat per a la tolerància religiosa. Costa d’acceptar que la creença religiosa conformi i s’integri en la personalitat de l’individu. La llibertat de la pròpia identitat vol separar-se de la seva dimensió religiosa, com si aquesta fos alguna cosa que s’hagués de definir col·lectivament més enllà de la voluntat i la consciència del propi individu. […] La conflictivitat s’accentua quan la religió i la política es confonen en una mateixa cosa.
A Drets humans i religió a Catalunya Daniel Arasa afirma que hi ha una llibertat amenaçada, la llibertat religiosa. Amb una clara vulneració dels drets humans. La llibertat religiosa és un dels índex més clars per a saber si (a un determinat país) es respecten els drets humans. Perquè si no hi ha llibertat religiosa sens dubte també estan afectades altres llibertats com les d’expressió, de reunió, de manifestació. Els drets humans no son divisibles.
Si vols llegir les primeres pàgines de Drets humans i religió a Catalunya, clica aquí
El llibre analitza allò que està passant des de l’òptica dels drets humans, per la qual cosa la defensa de la llibertat religiosa és aplicable a qualsevol confessió. Per això, afirma l’autor, tothom està cridat a defensar la llibertat religiosa. També han d’estar-ne interessats els que no tenen o no practiquen una religió, perquè també és garantia dels seus drets.
Segons Arasa, l’amenaça a la llibertat religiosa no es limita només a països on hi ha clarament persecució religiosa com els musulmans o els comunistes, sinó també hi és de forma més sibil·lina a Occident. Es produeix una vulneració persistent, de la qual no se’n fan ressò els mitjans de comunicació.
En aquest moment, explica Arasa, tenim debats freqüents sobre l’ús del burca per les dones musulmanes, i sobre si això es una vulneració de drets. Però s’ha silenciat, per exemple, a Catalunya, que el 2011 durant mesos es va impedir per la força l’assistència a missa a la
Facultat d’Econòmiques de Barcelona als que hi volien anar. O que van profanar de forma ostentosa la capella de la Complutense a Somosaguas (Madrid). O han vist a la televisió o llegit a la premsa?
A diferència d’altres èpoques, a Catalunya, i en general a Europa, no hi ha un retorn a la intolerància en la línia de cremar esglésies i assassinar capellans o laics creients per part dels antireligiosos; ni tampoc que els cristians pensin en “croades”, “guerres santes” o imposicions de la seva religió. Les lleis en general garanteixen la llibertat de tothom. Però la intolerància creix, encara que amb formes sofisticades. Com la d’anar marginant sistemàticament la religió, fent-ne el silenci públic més absolut, relegant-ho a la intimitat sense presència a la societat.
Colpejar l’Església catòlica (i en menor proporció a altres cristians) s’ha convertit en un esport per a bastants, perquè saben que els resultarà gratuït. Mai els cristians no respondran amb bombes o amb calumnies. En canvi, fer el mateix contra alguna altra religió resulta bastant arriscat i no s’hi atreveixen.
Avui el 75 per cent de les víctimes de persecució religiosa que es produeixen al món son cristianes, la majoria catòliques.
A Occident, en nom de la tolerància s’està produint intolerància. Per exemple, impedint tota presència pública del fet religiós. La llibertat religiosa no és només llibertat de culte. Aquesta en forma part, però aquella va més enllà, en la possibilitat de qualsevol expressió en privat o en públic, com afirma la Declaració dels Drets Humans.
Descripció del llibre
En la primera part del llibre, en dos capítols titulats “La llibertat religiosa en el marc global dels drets humans” i “La llarga marxa cap al dret a la llibertat religiosa”, es fa una amplia revisió a tot el procés que, al món, ha portat a la actual situació.
La segona part se centra en Espanya i, de manera particular, en Catalunya. Capítols referits al segle XIX i primeres dècades del XX; la Segona República amb la religió com un dels cavalls de batalla; la intolerància antireligiosa durant la Guerra Civil 1936-1939 i la repressió contraria a la pròpia guerra i postguerra; el llarg franquisme amb el nacionalcatolicisme i la tensió de bona part de l’Església amb el Règim a partir dels anys 60.
Segueix la Transició política. Arasa es declara admirador de la Transició, tant qüestionada els darrers anys. Creu que va ser un model de tolerància i comprensió, també en l’aspecte religiós.
La tercera part s’inicia amb el reconeixement del creixement de la intolerància religiosa al món, amb epicentre a l’Islam.
S’aborden també les pressions sobre la llibertat religiosa a Occident, o de oblit sistemàtics. Arasa afirma que hi ha un silenci culpable d’autoritats, societat i mitjans de comunicació.
Posa exemples de elements de marginació com la pròpia Unió Europea va fer una agenda de festes religioses pels col·legis europeus, i va incloure les musulmanes (fins i tot sunnies o xiites), hindús, siks… i no n’apareixia cap de les cristianes (ni tan sols la Pasqua o Nadal).
Arasa fa un símil: els països on hi ha persecució religiosa es com si tinguessin un càncer greu. A Occident es com qui té fibromialgia, que no mata però fa viure malament.
La part final del llibre està dedicada a la situació actual a Catalunya i Espanya. Es descriu la política de José Luis Rodríguez Zapatero d’hostilitat i intent d’enfrontament amb l’Església, la Memòria Històrica que ha contribuït a la intolerància, també religiosa, i a l’intent de blanqueig d’uns partits que van ser intolerants i totalitaris i volen presentar-se com “demòcrates de tota la vida”. Analitza, per una altra banda, la influència del relativisme en la intolerància.
Sota el títol de “Donem al Cèsar allò que es del Cèsar i a Déu allò que es de Déu”, el llibre acaba amb un capítol de reflexions on es repassa i valora un ventall d’aspectes relacionats amb la llibertat religiosa.
Sobre l’autor
Daniel Arasa (Jesús-Tortosa 1944) ha publicat una vintena de llibres, molts de recerca històrica sobre la Guerra Civil Espanyola, el franquisme, els maquis, els fugitius del nazisme o la participació de catalans i espanyols a la Segona Guerra Mundial. Els darrers, Entre lo Cruz y lo República i Católicos del bando rojo. Actualment col·labora a La Vanguardia i és professor de periodisme. Ha rebut guardons per la seva activitat periodística i docent.
FITXA:
Gènere: Sociologia
Col·lecció: Miralls, 5 ALTRES TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ:
Pàgines: 304 La batalla per l’aigua
PVP: 19,00€ La sanitat catalana des d’una altra perspectiva
elisabetparra.com 