Santi Moix és l’artista que aquest any posarà la imatge dels punts de llibre col·leccionables de la 30a edició de La Setmana del Llibre en Català. Amb aquesta col·laboració, Santi Moix vol oferir una petit regal al públic català, el de la seva terra natal, i sumar-se a la divulgació de l’edició en català i per extensió al foment de la lectura.
El punt de llibre
Espriu o Final del laberint és el nom de l’obra que Santi Moix ha cedit a La Setmana per aplicar als punts de llibre col·leccionables de l’edició d’aquest any. Es tracta d’una obra acabada fas pocs dies, que cedeix en exclusiva i que es mostra per primera vegada en públic.
L’obra triada per a punt de llibre de col·lecció forma part d’una sèrie molt més àmplia de pintures que durant la tardor s’exposaran a la Pace Gallery de la 57 Avenue de New York. Més tard, a principis de 2013, la mostra s’exposarà junt amb una col·lecció de ceràmica a la Pace Gallery de Chelsea.
Santi Moix i Salvador Espriu
L’explosió i la modernitat de la imatge té un paral·lelisme a l’obra d’Espriu. Segons Moix “El poeta va saber donar la volta a la prosa catalana renovant-la i popularitzant-la”. Per això ha volgut difondre Espriu a través de l’art: “Recordo el seu cap, amb el seu cabell explosiu, ple de línies blanques, cintes de pèl dur i ras, com una ona d’expressions: colors, calor, estiu, explica Moix–. El color, les formes, la mescla que surt de l’epicentre d’una estrella, és el cor del poeta on tot s’hi cou, i d’allà de cop i volta esdevenen mil formes de representació possible, allò que no cal entendre ni veure ni sentir.
Per l’artista català establert a Nova York “art contemporani i poesia van de la mà, completament lliures dels sentiments tant per la banda de l’artista com per la del públic”. Per això “El poema d’Espriu ‘Final del laberint’ podria ser el títol del quadre. En el dibuix com en el poema, també hi ha fosc, hi ha desfeta, cor, blat, estiu, calor, color, camins, pedra i crits, les paraules que del poema es transcriuen a l’obra”.
La tècnica emprada per l’obra Espriu o Final del laberint
Santi Moix ha realitzat aquesta obra amb una tècnica nomenada “Monoprint”, una tècnica d’impressió basada en la serigrafia i que implica una composició de diverses imatges o línies les quals només es poden reproduir un sol cop. Concretament en aquest tipus de tècnica pictòrica, el que la diferencia dels “monotips” és que la matriu d’una imatge o línia es pot reutilitzar però mai d’una forma idèntica.
Qui és Santi Moix?
Va néixer a Barcelona l’any 1960 i després de passar llargues temporades a països tan diversos com l’Índia, el Japó, Itàlia o Marroc des de 1986 aquest addicte a l’art, com ell mateix es defineix, viu i treballa a New York, la ciutat dels gratacels.
Aquests viatges li han permès observar la condició humana i deixen una empremta clara en l’obra de Moix, donant-li un llenguatge propi que configura inquietants i enigmàtiques creacions que naveguen entre l’abstracció i la figuració.
Moix utilitza tècniques tradicionals, com poden ser la pintura a l’oli sobre lli o el carbonet sobre paret, però també utilitza materials inusuals com el cautxú reciclat, les llantes de camió o el vímet.
Immers en una reflexió contínua que l’impulsa a treballar amb una voracitat i creativitat sorprenents, la seva obra, directa i atrevida, a cavall sempre entre l’abstracció i la representació, és un camp de recerca, d’aprenentatge i de resolució. Creador polifacètic, Moix també dibuixa i esculpeix.
Precisament, aquesta admirable capacitat de treballar amb els més diversos materials ha fet que cada exposició de Santi Moix sigui inoblidable i que marqui per sempre la memòria de l’espectador; aquest és un dels motius pels quals a La Setmana volem que sigui ell qui posi el segell als punts de llibre del nostre 30è aniversari.
Vinculació de la seva obra amb la literatura
L’any 2008 l’artista català va inaugurar a la galeria Pace Prints Chelsea de New York l’exposició titulada ‘Don Quixote’. Es tractava d’un portafoli de dotze obres en blanc i negre, integrades per gravats i aiguatintes, en que l’artista representa l’humor irònic i àcid de dotze importants passatges de l’obra literària universal ‘El Quixot’. A la mostra, a més, s’incloïa un mur pintat ‘in situ’ per l’artista amb la mateixa temàtica de l’obra mestra de Cervantes.
Huckleberry Finn, de Mark Twain també és un dels personatges literaris que podem vincular a l’obra de Santi Moix. El 2010 l’artista va il·lustrar una edició d’aquesta novel·la per al Cercle de Lectors i el gener de 2011 va obrir una exposició amb 27 aquarel·les dedicades a aquest personatge a la galeria Paul Kasmin, a Manhattan. Darrerament, arran de l’adquisició per part del Brooklyn Museum d’una part d’aquesta obra, ha realitzat una instal·lació a carbonet sobre la paret d’una de les sales.
Més informació sobre Santi Moix i la seva obra clicant aquí
elisabetparra.com 