La darrera setmana de febrer de 1976, els obrers es van convertir en els veritables amos dels carrers de Sabadell. Quatre mesos després de la mort del general Franco, aquesta ciutat va ser l’escenari d’una veritable “ruptura” entre les estructures municipals del règim feixista i la població que volia recuperar les llibertats i exigia l’amnistia per a tots els exiliats i detinguts polítics. La vaga general que va esclatar el febrer de 1976 va ser la resposta ciutadana contra l’abús de poder d’un Consistori prepotent i desacreditat.
Quan els obrers van ser els amos recull aquells fets amb tot el detall, i el seu autor aporta dades, fotografies i documents inèdits, alhora que dóna veu als seus protagonistes, en definitiva, a tot el poble de Sabadell.
Presentació del llibre
Dia: dimarts, 26 de juny a les 19.30h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach. carrer de la Indústria 18, Sabadell
Intervindran:
Xavier Vinader, autor del llibre
Xavier Domènec, historiador i autor del pròleg
José Luis Valdivieso, dirigent de CCOO i membre de la Comisión Inter-ramos
Lluís Pagès, editor del llibre
Xavier Vinader no fou un observador més dels fets que relata. No ha estat mai un periodista a l’ús en aquest sentit. Pertany a aquella generació de periodistes que amb la seva lluita i compromís, pel qual a voltes van haver de pagar injustament, feien possible les queixes de les autoritats franquistes ja en una data tan primerenca com el 1969 protestant del fet que “desde hace un año El Correo Catalán dedica una edición especial a Sabadell, Tarrasa y comarca, cuyo estilo informativo es de inspiración demagógica, cultivando especialmente la problemática sociológica y urbanística de la población (…) sin dejar de aprovechar cualquier circunstancia que pueda provocar disconformidad o descontento en la clase productora”. Feien possible aquestes queixes i quelcom més: articular comunicativament l’antifranquisme català. No només aprofitant les escletxes que una minsa legalitat els permetia, sinó anant més enllà en el seu compromís. Xavier Vinader, en aquest sentit, participà en nuclis bàsics d’aquesta nova societat antifranquista com en les revistes TS i Can Oriach, “un instrumento al servicio de intereses bastardos y pregón de una ideologia contraria a toda política constructiva”, segons l’alcalde franquista de la ciutat. I ell mateix es convertí en protagonista de la repressió en els moments previs a la vaga general quan, conjuntament amb una noia de 15 anys, el seu pare, i Dionisio Giménez, una altra veu periodística de l’oposició durant aquest període, foren agredits per membres del règim durant un ple municipal. Compromís, repressió i informació formen part de la seva singladura com a periodista. Una veu que mai no ha pogut ser apagada.
Pròleg de Xavier Domènech i Sampere
Inclou més de 50 pàgines de documents originals, retalls de premsa oficial i clandestina i fotografies de l’època
Sobre l’autor
Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947) ha treballat al Diari de Sabadell, Europa Press, La Vanguàrdia, Mundo Diario, Tele/eXprés, Mundo, Primera Plana o Interviú, entre altres publicacions. Ha estat president internacional de Reporters sense Fronteres i ha rebut la Creu de Sant Jordi (2007), la Medalla de la Ciutat al Mèrit Periodístic de l’Ajuntament de Sabadell i la Ploma d’Or de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB (2011). És columnista de la revista El Temps i col·labora setmanalment a COMRàdio.
Si vols llegir les primeres pàgines de Quan els obrers van ser amos, clica aquí
elisabetparra.com 