Un llibre de Jordi Badia recorda la biografia de Josep Suñol i Garriga, que va ser president del FCB i fundador d’Acció Catalana

Enguany se celebra el 75è aniversari de l’afusellament de Josep Suñol Garriga. Per aquest motiu  el periodista Jordi Badia ha publicat amb Pagès editors la seva biografia.

Jordi Badia ha exhumat papers oblidats, ha buidat hemeroteques, ha parlat amb testimonis directes. Suñol va tenir més amplada que la de l’activista polític, va ser un defensor dels drets civils. Va ser d’aquesta mena de personatges d’una peça que transcendeixen la tàctica del curt termini i avancen en la insubornable estratègia dels principis. un personatge que avui qualificaríem de «mediàtic»

Aquest llibre és un treball ambiciós de recerca, però també una narració enriquidora que transcorre amb fluïdesa i no perd l’interès. Estem davant d’un text de referència que s’aproxima a la biografia més enllà de les circumstàncies de la seva mort tràgica i analitzar l’obra i, en segon lloc, cercar les causes del silenci amb què va ser cobert durant seixanta anys, perquè ens mou el convenciment que del seu entrellat en traurem una comprensió més exacta i pregona tant de la figura de Josep Suñol com de Catalunya.

L’autor

Jordi Badia Perea. (Sabadell, 1963). Periodista i acadèmic. Ha estat director de comunicació del F.C. Barcelona, cap d’Esports i subdirector d’Informació del diari Avui. Ha publicat llibres com Crònica del Nuñisme (2003) o El Barça al descobert (2009).

Josep Suñol i Garriga

Josep Suñol i Garriga va ser president del FC Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol, membre i fundador d’Acció Catalana i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. A les eleccions a les Corts espanyoles del 28 de juny del 1931, les primeres a què es va presentar, va treure més vots que els qui van ser presidents de la Generalitat, Lluís Companys i Francesc Macià, i va ser reelegit successivament amb resultats molt bons en les dues eleccions posteriors a què va concórrer, la darrera de les quals va ser la del 16 de febrer del 1936, les del triomf del Front d’Esquerres. Suñol i Garriga va impulsar periòdics de qualitat, influència i popularitat tan notables com van ser La Nau dels Esports i La Rambla.

Josep Suñol tenia trenta-vuit anys quan va ser afusellat i a penes en feia deu que s’havia convertit en una personalitat de la vida política i socioesportiva de Catalunya.

Deu anys era massa poc temps per a desenvolupar el seu ambiciós programa de regeneració social i democràtica, d’educar els ciutadans en els valors esportius i republicans; el propòsit de Suñol resumit en el lema Esport i ciutadania que durant tant de temps va dur La Rambla a la seva capçalera i que per a Suñol va ser un lema de vida.

Josep Suñol va ser un personatge important per a la Federació Catalana de Futbol i per al FC Barcelona. En va ser president, però per massa poc temps. Va ser delegat del FC Barcelona a la FCF des de l’any 1927 i en va ocupar la presidència des de l’agost del 1929 fins a l’agost del 1930. Pel que fa al FC Barcelona, se’n va fer soci el 1925, uns quants mesos abans del tancament de les Corts, i ben aviat en va ser directiu. Malgrat que li va ser oferta la presidència l’estiu del 1934, va declinar l’oferiment per raons de salut i no va ser fins a l’estiu de l’any següent que va acceptar el càrrec; va ser president del FC Barcelona un any i uns quants dies, solament. Tant a la presidència de la FCF com a la del FC Barcelona, Suñol va deixar l’empremta del seu ideari ben marcada. Però, com diem, s’hi va estar massa poc temps com per a consolidar un projecte tan ambiciós com el seu i, sobretot, perquè la victòria franquista a la Guerra Civil va estroncar qualsevol intent de donar-hi continuïtat. Si la trajectòria esportiva de Suñol va ser notòria, la política, per bé que encara més ignorada, no ho va ser pas menys. Ara: potser és en l’anàlisi del seu itinerari polític on més bé s’aprecien les raons de l’oblit de Suñol, igualment injustificable i incomprensible. Suñol va ser membre fundador d’Acció Catalana, primer, i representant destacat de l’Esquerra Republicana de Catalunya de Macià i Companys que va dominar la política a Catalunya durant la Segona República espanyola, finalment. Va ser diputat a Corts amb un suport electoral notable. La seva presència en les fotografies de l’època, en els moments més solemnes i decisius i al costat de les grans figures, és habitual, especialment al costat de Macià.

Clica aquí per llegir les primeres pàgines