A punt de començar el nou curs, descobreix com és La Generació Google, i com podem ajudar-la

Només falten uns dies perquè comenci el nou curs escolar. Com hem de plantejar l’educació dels infants i els joves? Hem de ser molt estrictes o més aviat permissius? Quin paper té l’escola i quin tenen els pares? Com podem ajudar els nostres fills per contrarestar la dispersió de les noves generacions? Eugènia de Pagès ens dóna resposta a totes aquestes qüestions i a moltes més a La Generació Google, publicat per Pagès editors.

La notícia saltava als mitjans de comunicació a finals del curs passat: “les escoles públiques catalanes superen el llindar de fracàs escolar considerat màxim pel Consell Europeu – del 15% – aconseguint més d’un 20% en totes les competències avaluades per la prova de sisè de Primària“. A La generació Google, editat per Pagès editors, Eugènia de Pagès recapacita sobre la dispersió mental de l’alumnat i la manca de límits, que fan una combinació letal per a qualsevol aprenentatge.

Què es pot fer davant aquesta situació de fracàs escolar? D’una banda l’Eugènia de Pagès proposa revisar l’excessiva permissivitat, a la vegada que explica d’on arrenca i per què està tan arrelada a casa nostra. I, de l’altra, introduir eines a les aules per actuar contra la manca d’atenció sostinguda i de concentració d’una gran majoria d’alumnes, i així millorar la seva formació acadèmica i personal.

La generació Google fa un diagnòstic de la situació que es viu a les escoles i de retruc a les famílies. Però també s’hi ofereixen propostes basades en les darreres aportacions de les neurociències que qüestionen molts dels pressupòsits aparentment “moderns i progressistes” del sistema educatiu vigent. També s’hi presenten propostes destinades a contrarestar els efectes més punyents de la dispersió mental i manca de centrament emocional de gran part de la “generació Google”. Però sobretot és una invitació a revisar el marc híper-permissiu, nascut en altres èpoques, que entorpeix, i de quina manera, la formació dels més joves i que malmet moltes experiències i esforços educatius.

La generació Google neix de la necessitat de trobar respostes a la situació a les aules perquè, segons explica l’Eugènia de Pagès:

La dispersió mental més la manca de límits forma una fatídica combinació per a qualsevol aprenentatge, pel benestar present i futur dels alumnes i de les seves famílies, per als professors que hi han de conviure dia sí, dia també, i per a tota la societat, que veu amb estupor que, amb una escola amb molts més recursos de tot tipus que anys enrere, els resultats són acadèmicament d’allò més escarransits -globalment considerats- i des conductes de molts nens i joves tendeixen a la inestabilitat emocional, fins i tot a la grolleria en alguns casos, i en molts a la manca de voluntat i de caràcter.

L’autora també planteja que “si poc desitjable era una escola basada en l’autoritarisme, és discutible que l’extrem contrari, la ultra-permissivitat, no hagi generat un nou desequilibri”.

Sobre La Generació Google

El llibre està estructurat en set apartats

  • El primer intenta explicar com s’ha passat de la ment zàping a la ment Google i quines conseqüències ja són presents i quines es poden endevinar
  • El segon exposa l’evolució del concepte d’autoritat des de la Il·lustració fins ben entrat el segle XX
  • El tercer i el quart recullen els principis pedagògics amb més influència a la segona meitat del segle passat -en aquell moment renovadors i engrescadors- , i com aquests a Espanya arriben tard, a causa de la durada del franquisme, i desplacen de com qualsevol plantejament pedagògic anterior, independentment de la seva solidesa i idoneïtat. És a dir, com i per què s’instal·la la híper-permissivitat a l’escola i les famílies.
  • El cinquè introdueix un nou registre: planteja com una sèrie de creences sobre l’escola, que estan fortament instal·lades a l’imaginari col·lectiu, són inexactes, amb pocs matisos i per tant molt i molt discutibles.
  • Finalment, en els dos últims apartats es recullen les conclusions de les neurociències pel que fa al cervell, que avalen la necessitat d’activitats d’ordre, límits i esforç amb vista a un aprenentatge durador i se suggereixen propostes destinades a neutralitzar la cultura del soroll i de la superficialitat, la inexistència de moments de silenci a l0escola així com la necessitat d’introduir-hi un alentiment del temps. Tot això destinat a incidir a la formació del caràcter dels joves, des de diferents ¡àmbits com, per exemple, la paraula, el cos, l’educació emocional, que els permeti tenir referents clars en un món neguitós híper-canviant.

Sobre l’autora

Eugènia de Pagès Bergés, catedràtica d’Història d’Ensenyament Secundari i assessora de centres de Primària i Secundària com a experta en temes de Concentració i Relaxació a l’aula. És coautora del llibre Com ser docent i no deixar-hi la pell (2008) i ha publicat diversos articles sobre temes educatius en revistes especialitzades. També és professora en el Postgrau d’Educació Emocional a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Si cliques aquí podràs llegir les primeres pàgines. Si vols entrevistar l’autora, només cal que m’ho facis saber: Contacte de premsa