La notícia saltava als mitjans de comunicació fa només uns dies: «les escoles públiques catalanes superen el llindar de fracàs escolar considerat màxim pel Consell Europeu – del 15% – aconseguint més d’un 20% en totes les competències avaluades per la prova de sisè de Primària«. Eugènia de Pagès recapacita sobre la dispersió mental de l’alumnat i la manca de límits, que fan una combinació letal per a qualsevol aprenentatge al llibre La generació Google, editat per Pagès editors.
Què es pot fer davant aquesta situació de fracàs escolar? D’una banda l’Eugènia de Pagès proposa revisar l’excessiva permissivitat, a la vegada que explica d’on arrenca i per què està tan arrelada a casa nostra. I, de l’altra, introduir eines a les aules per actuar contra la manca d’atenció sostinguda i de concentració d’una gran majoria d’alumnes, i així millorar la seva formació acadèmica i personal.
Però encara hi ha més…
Gran part de La generació Google és un diagnòstic de la situació que es viu a les escoles i de retruc a les famílies. Però també s’hi ofereixen propostes basades en les darreres aportacions de les neurociències que qüestionen molts dels pressupòsits aparentment «moderns i progressistes» del sistema educatiu vigent. També s’hi presenten propostes destinades a contrarestar els efectes més punyents de la dispersió mental i manca de centrament emocional de gran part de la «generació Google». Però sobretot és una invitació a revisar el marc híper-permissiu, nascut en altres èpoques, que entorpeix, i de quina manera, la formació dels més joves i que malmet moltes experiències i esforços educatius.
La generació Google neix de la necessitat de trobar respostes a la situació a les aules perquè, segons explica l’Eugènia de Pagès:
la dispersió mental més la manca de límits forma una fatídica combinació per a qualsevol aprenentatge, pel benestar present i futur dels alumnes i de les seves famílies, per als professors que hi han de conviure dia sí, dia també, i per a tota la societat, que veu amb estupor que, amb una escola amb molts més recursos de tot tipus que anys enrere, els resultats són acadèmicament d’allò més escarransits -globalment considerats- i des conductes de molts nens i joves tendeixen a la inestabilitat emocional, fins i tot a la grolleria en alguns casos, i en molts a la manca de voluntat i de caràcter.
L’autora planteja que “si poc desitjable era una escola basada en l’autoritarisme, és discutible que l’extrem contrari, la ultra-permissivitat, no hagi generat un nou desequilibri”.
Sobre La generació Google
El llibre està estructurat en set apartats.
- El primer intenta explicar com s’ha passat de la ment zàping a la ment Google i quines conseqüències ja són presents i quines es poden endevinar.
- El segon exposa l’evolució del concepte d’autoritat des de la Il·lustració fins ben entrat el segle XX.
- El tercer i el quart recullen els principis pedagògics amb més influència a la segona meitat del segle passat -en aquell moment renovadors i engrescadors- , i com aquests a Espanya arriben tard, a causa de la durada del franquisme, i desplacen de com qualsevol plantejament pedagògic anterior, independentment de la seva solidesa i idoneïtat. És a dir, com i per què s’instal·la la híper-permissivitat a l’escola i les famílies.
- El cinquè introdueix un nou registre: planteja com una sèrie de creences sobre l’escola, que estan fortament instal·lades a l’imaginari col·lectiu, són inexactes, amb pocs matisos i per tant molt i molt discutibles.
- Finalment, en els dos últims apartats es recullen les conclusions de les neurociències pel que fa al cervell, que avalen la necessitat d’activitats d’ordre, límits i esforç amb vista a un aprenentatge durador i se suggereixen propostes destinades a neutralitzar la cultura del soroll i de la superficialitat, la inexistència de moments de silenci a l0escola així com la necessitat d’introduir-hi un alentiment del temps. Tot això destinat a incidir a la formació del caràcter dels joves, des de diferents ¡àmbits com, per exemple, la paraula, el cos, l’educació emocional, que els permeti tenir referents clars en un món neguitós híper-canviant.
Sobre l’autora
Eugènia de Pagès Bergés, catedràtica d’Història d’Ensenyament Secundari i assessora de centres de Primària i Secundària com a experta en temes de Concentració i Relaxació a l’aula. És coautora del llibre Com ser docent i no deixar-hi la pell (2008) i ha publicat diversos articles sobre temes educatius en revistes especialitzades. També és professora en el Postgrau d’Educació Emocional a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
elisabetparra.com 