Història de Tarragona, editada per Pagès Editors, es una col·lecció formada per sis volums, luxosament editats, dels que aquest mes d’abril es publiquen dos volums, el I i el IV. El Volum I està dedicat a Tarraco Clàssica i Prehistòrica i el Volum IV a L’època de les revolucions, les guerres i el reformisme borbònic. Els autors del primer són Robert Sala Ramos, Jordi Diloli Fons, Ricardo Mar Medina i Joaquín Ruiz De Arbulo. L’autor del volum IV és Salvador-J. Rovira i Gómez. La direcció científica és de Montserrat Duch, catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona.
L’obra té com a objectiu oferir als lectors una nova visió de la història de la ciutat, amb una combinació necessària entre informació i interpretació, escrit pensant en un públic ampli, més enllà de la comunitat científica. Per això s’ha utilitzat un llenguatge entenedor, àgil i atractiu. Tanmateix, s’hi han incorporat les últimes corrents i tendències en l’anàlisi historiogràfic, amb metodologies innovadores.
L’Ajuntament de Tarragona i la Diputació de Tarragona han col·laborat patrocinant les importants tasques de recerca que requereix una obra d’aquest rigor i dimensions.
En aquest mes d’abril s’han publicat dos dels volums. El Volum II i el III està previst que es publiquin al mes de setembre i el V i el VI al mes de desembre, aproximadament
Història de Tarragona està luxosament enquadernada en tap dura i sobrecoberta, amb més de 1.200 il·lustracions en color, prop de 100 gràfics, mapes i quadres i un total de més de 2.200 pàgines. L’obra completa tindrà un preu de 468€
Volum I. Tàrraco Clàssica i Prehistòrica
Autors: Robert Sala Ramos, Jordi Diloli Fons, Ricardo Mar Medina i Joaquín Ruiz De Arbulo
Els condicionants esmentats ens marquen el territori al qual ens hem de referir en aquesta síntesi de l’evolució humana i la història primitiva a Tarragona. L’espai estricte del municipi de Tarragona està jerarquitzat per un massís calcari amb escletxes i cavitats, la més important de les quals és la que coneixem com a Cova Urbana de Tarragona, que conté una important massa d’aigua fòssil. Malgrat l’existència del massís calcari i la prospecció intensiva duta a terme al llarg dels darrers vint anys, al municipi no s’ha documentat mai ni un carst amb restes d’ocupació humana primitiva ni restes suficients per a un coneixement significatiu de l’evolució humana.
El territori que hem de prendre en consideració va, doncs, més enllà. En l’apartat d’evolució humana i prehistòria d’aquest volum abastarem una regió que va, en general, en l’eix nord-sud, de l’estret de la Riba a la costa, i en l’eix est-oest, de la plana d’influència del Francolí a la del Gaià. No ens estarem, però, de fer referència a jaciments aliens a aquest territori sempre que hi estiguin en connexió i sempre que, sobretot, ens donin una informació valuosa que ens manqui a l’entorn estricte de Tarragona. Ens referim a llocs singulars i cabdals de les serres que envolten Tarragona i de les comarques adjacents, com és el cas del Molí del Salt (Vimbodí). Més enllà d’aquests casos especials, respectarem el territori estricte esmentat.
Volum IV. L’època de les revolucions, les guerres i el reformisme borbònic
Autor: Salvador-J. Rovira i Gómez
Els cent cinc anys que van del 1793 al 1898, període històric del present volum, constitueixen una de les èpoques més transcendentals de la història de Tarragona per tres motius: la reconstrucció i ampliació del port, la Guerra del Francès, que significà per a la ciutat i per als seus habitants un abans i un després, i l’obtenció de la condició de capital de la província del seu nom.
A la història de Tarragona el port ha estat fonamental, fins a l’extrem que la ciutat creix quan el port s’expansiona i queda estancada o va enrere quan l’entitat portuària es retreu. Les millors èpoques corresponen a aquelles en les quals el port ha tingut un procés expansiu, mentre que les pitjors coincideixen amb les etapes en què la població ha viscut d’esquena a la mar. Tenim, doncs, una constant en el desenvolupament històric de Tarragona: la ciutat i els seus habitants milloren econòmicament i creixen quan el port esdevé substancial a causa del moviment comercial que registra; per contra, l’una i els altres s’empobreixen quan el port deixa de ser un element cabdal per a la ciutat. Aquesta realitat fou copsada pels tarragonins de l’últim terç del segle XVIII, que s’adonaren que calia superar la marginació del port, iniciada en el darrer terç del segle XVII, si es volia que la ciutat reprengués la recuperació i estigués en condicions d’aprofitar les oportunitats que oferia el set-cents. Aconseguir la rehabilitació del port no fou fàcil, ja que calgué superar la pròpia indolència i l’oposició que hi feren poblacions veïnes com ara Altafulla, Torredembarra i Reus, que veien en el redreç del port tarragoní un desavantatge per a elles. Els tarragonins que el 30 d’agost de 1776 elevaren una instància a Carles III en sol·licitud de la reconstrucció del moll l’encertaven del tot quan afirmaven que Tarragona només tornaria a ser opulenta si aconseguia arranjar el port i desenvolupar a través d’ell un comerç que fos al mateix temps d’exportació i d’importació.
Certament el vuit-cents tarragoní ha merescut l’atenció dels historiadors, encara que no amb la intensitat que hauria calgut. Com a obres globals, tenim la Tarragona en el siglo XIX (1901) d’Antoni de Magriñà, escrita com una memòria vuitcentista, i la Tarragona a través del siglo XIX (historia y anécdotas) (1924) d’Adolf Alegret, que han esdevingut uns clàssics i han estat utilitzades i citades a bastament pels historiadors i articulistes posteriors; són, però, uns treballs breus i plens d’anècdotes. També pot ser considerat un treball d’aquest caire el nostre text “La ciutat de Tarragona durant el segle XIX”, escrit com a capítol introductori del llibre El segle XX a Tarragona.
elisabetparra.com 